“L'Esperanceta fa d'altaveu dels neguits de la societat”

Dissabte l’Esperanceta de Casa Gassia vindrà a Arinsal, a la Pitavola del Comaperdosa.

Sí! Dissabte a partir d’un quart d’una del migdia l’Esperanceta es passejarà pel mercat. No serà un espectacle a preu dret o dalt d’un escenari. Xerrarà amb els paradistes i interactuarà amb els visitants.

Fa gairebé 18 anys que va crear el personatge de l’Esperanceta. Quina és la clau de l’èxit del personatge?

L’Esperanceta és una bufona. És descarada i no té por de dir el que pensa en veu alta, però alhora és humil i sap admetre els errors. L’Esperanceta fa d’altaveu dels neguits de la societat. Aquesta combinació d’atreviment, honestedat i humilitat és el que agrada a la gent.

Com ha evolucionat el personatge al llarg d’aquests anys? L’Esperanceta d’ara no deu ser la mateixa del començament.

Era més animal, més bèstia que ara. Amb l’experiència de fer teatre improvisat al carrer he après a llegir la persona que tinc al davant, a interpretar millor la comunicació no verbal i reaccionar-hi de la manera més adequada per mantenir la tensió dramàtica.

És a dir, que ha après a adaptar el personatge a l’espectador que té al davant?

Sí. Cada espectador és únic i té la seva personalitat. Només hi ha una vertadera interacció amb l’espectador quan ets capaç de modular el personatge en funció de qui tens al davant.

Després de tants anys, ha esdevingut més que un personatge per a vostè?

La resta de personatges que interpreto són més plans, més teatrals, per dir-ho d’alguna manera. De l’Esperanceta, sé exactament com corre, com plora i, fins i tot, com pixa (riu).

L’Esperanceta parla en un català pallarès genuí. El personatge també és una manera de reivindicar la identitat pallaresa?

No el vaig crear amb aquesta intenció. Tot i això, sí que és veritat que l’Esperanceta ha esdevingut també una manera de reivindicar el territori, la idiosincràsia, les tradicions i els costums no només del Pallars, sinó de tota la zona pirinenca, que també inclou Andorra. Perquè l’Esperanceta se sent més del país Pirineus que catalana. Sempre, però, sense perdre la mirada crítica.

L’Esperanceta s’inspira en una persona de carn i ossos.

Sí, en la Tureta de Casa Gassia d’Esterri. El personatge ja no hi té gaire a veure perquè, com tot, ha canviat molt. La Tureta, però, aleshores ja era una mica un personatge més mític que real, filtrat per la imaginació de les diverses generacions del poble.