Fernando García
“M'encanta caminar i la muntanya és la meva vida”
És un apassionat de la muntanya i de la natura. Amb 72 anys ha batut un rècord de fer passes en 24 hores. Amb un trajecte des d’Encamp i passant per les dues fronteres, ha arribat a les més de 155.000 passes.
Fernando García
Una bogeria de rècord.
El tenia marcat fins al moment en 118.000 passes en 24 hores, registrada en una aplicació que acostumo a fer servir. Un usuari va arribar als 124.000 i em vaig posar el repte de superar-lo.
Millor motivació, impossible.
Tinc 72 anys i m’agrada molt caminar per la muntanya i hi surto sempre que puc. La muntanya és la meva vida i era un desafiament, caminant en terreny pla, que em venia de gust fer.
I es va marcar superar-ho en una sola jornada.
En 24 hores, sí. En vaig fer 155.000. Vaig sortir de casa, d’Encamp, vaig caminar fins al Pas de la Casa i vaig arribar a la frontera francoandorrana, la del Baladrà, i vaig girar cua fins a tornar a casa.
Entenc que després va continuar.
És clar, un cop vaig desfer el camí, vaig anar cap a casa a esmorzar i, a la tarda, vaig reprendre el camí des d’Encamp, però, aquest cop, vaig baixar fins a frontera del Riu Runer i vaig tornar cap a casa.
Les passes es van acumulant durant el dia.
Sí, durant 24 hores. L’aplicació va registrant totes les passes i mentre estiguin en la franja del dia, el repte s’anava complint sense problema.
D’on li ve aquesta afició?
Sempre m’ha agradat molt caminar i ja fa uns anys que em vaig animar a fer competicions amb altres usuaris. És molt divertit i t’anima a superar-te i a motivar-te.
La muntanya no és nova per a vostè.
Ja passava estones a la muntanya quan encara no hi havia ni rellotges intel·ligents, ni telèfons mòbils ni cap tecnologia. He anat per tot arreu.
La gent que un es troba per la muntanya és més agraïda.
Sempre. És curiós perquè un es pot trobar gent per la muntanya que, encara que sigui desconeguda, la saludes. A la ciutat això no passa. Mai no se n’ha adonat?
I tant, a mi també em passa.
Per això mateix la muntanya és tan bonica i especial.
I de què se sent més orgullós de tot el que ha fet?
El fet de poder ajudar els nois més joves. Per exemple, el meu net [el patinador Raúl García], que també gaudeix molt d’aquestes sortides i n’hem fet moltes.
Ara voldrà fer un altres rècord.
I tant! Ja estic pensant en intentar fer 200.000 passes en 24 hores. De fet, era el meu objectiu en aquest darrer intent, però em vaig equivocar amb el calçat, ja que per asfalt és més complicat perquè la sola es gasta més ràpid.