Laura Martín
“La passió ha d'estar per sobre del dolor”
Amb cinc anys va començar teatre al Collegi Sant Ermengol. La seva determinació la va dur a universitats com la de Mountview i la ICMT de Londres. Ara prepara El Fantasma de l’Òpera al Teatre Albéniz de Madrid, on interpretarà Meg Giry
Com arriba a ser part d’‘El Fantasma de l’Òpera’? Superant un procés d’audicions de cinc rondes. Però sobretot amb una preparació molt forta tant a Barcelona com a Londres.
Esperava que l’agafessin?
En aquesta professió hi ha més nos que sís, així que ha estat una sorpresa i una alegria.
Com definiria el personatge que interpreta?
És una noia jove, molt trapella i amb molta energia. És la primera ballarina i per a ella el teatre és com casa seva. És molt divertida d’interpretar.
Quina dificultat li suposa aquest personatge?
És un personatge que balla molt i jo soc més cantant que ballarina. A més, és molt enèrgic i té dos vessants. D’una banda, és una nena molt innocent, però també té una part fosca.
Com va descobrir la seva vocació pel musical?
Als cinc anys vaig fer teatre al Col·legi Sant Ermengol per vèncer la timidesa i vaig veure que era la meva passió. Després vaig descobrir el món del cant a l’Escola de Música de la Massana i a partir d’aquí sempre deia que voldria fer teatre musical.
Quins professors recorda amb més estima?
Mercè Canal, que als cinc anys em va ensenyar el món màgic de la interpretació, i Juli Barrero, que va saber animar-me en moments difícils. Si avui soc aquí és gràcies a ell.
Què destacaria de la formació a Londres?
Vaig anar-hi per veure un musical i em vaig enamorar del moviment que hi ha en el món dels musicals. Vaig presentar-me a una universitat i vaig tenir la gran sort que m’agafessin, es presenten milers de persones i n’agafen una vintena. Feia deu hores diàries amb professors increïbles i disciplinats que van saber explotar el meu talent.
Quins són els seus referents?
Rachel Zegler com intèrpret i vocal és molt bona, també una de les meves professores, Celinde Schoenmaker.
Quin paper vol interpretar?
Algun de Disney com la Bella, o l’Ana de Frozen, també els clàssics, com Cossette d’Els Miserables. I tot i que la meva formació és el teatre musical, també m’interessa la televisió.
Què els diria als actors que volen entrar en aquest món?
Que tenen molts nos per davant, però que cal mantenir el cap fred i pensar que demà sortirà. Et compararan, però no s’ha de prendre en l’àmbit personal. La passió, sobre el dolor.