“Hem pogut elaborar una proposta molt atractiva”

El teatre al carrer té una màgia especial.

És més transparent que el teatre de sala perquè és directe i sense barreres. Alguns dels espectacles tenen el seu guió, un argument que ve tancat, però l’essència és que és de carrer.

I es juga amb la improvisació.

Totalment. Hi ha molts espectacles que, precisament, juguen amb aquest art, de l’adaptació a l’espai i inclús a la cultura del lloc on es desenvolupa.

No és habitual a Andorra.

Hem preparat propostes per a tots els públics com ho poden ser altres festivals estrangers. Ara, no ens marquem l’objectiu de ser Tàrrega, pas a pas, però sí que hi ha referents com el Sense Portes per assolir primeres passes.

D’on neix aquesta bogeria del Festac?

El Festac és una idea de la Manoli Perpiñán i ella va engrescar l’Anna Frases i el Juli Peña. La primera edició va comptar amb la direcció artística de Juanma Casero i enguany m’ho han proposat a mi.

El públic s’hauria de sentir atret per una proposta tan original.

És una programació atractiva, que si a vostè li ensenyen un clip de qualsevol dels espectacles que estaran presents a Sant Julià tindrà ganes de venir. Hi ha molt d’humor, perquè crec que els temps ho demanen, però hi ha espectacles per a la reflexió i altres que busquen la bellesa de ser mirats.

No deu ser gens fàcil preparar un festival així.

No ha estat senzill quadrar la programació per la complexitat de treballar amb un pressupost que és limitat. S’ha apostat per espectacles que dins del mateix nivell professional requerien en alguns casos menys tècnica, però no és una línia de treball que es pugui mantenir sempre si el festival vol tenir els espectacles que somiàvem per a aquest any.

Hi haurà propostes per a qualsevol mena de públic.

Si en un plantejament inicial volia tenir coses clarament marcades per a adults i de caràcter familiar, al final he vist que això s’havia de fer diferent. Bàsicament, pel caràcter jove del festival i el pressupost actual, que no ho permet.

I una marcada participació andorrana.

No es pot fer un esdeveniment sense la participació autòctona, però és complicat parlar d’aposta per artistes d’Andorra quan hem destinat una part petita del pressupost a aquests espectacles. És gràcies a l’esforç, als voluntaris i a les ganes.