Lluís Casahuga
“Entenc tot el so com alguna cosa que pot ser musical”
Són només una part dels oficis que fa aquest creador, que es defineix com a “tastaolletes”, i que es troba immers en un munt de projectes apassionants com la col·laboració amb Maria Palma per Veu submergida.
Lluís Casahuga
Què destacaria de la seva formació?
Soc titulat concertat en guitarra clàssica pel conservatori superior de música i dansa de les Illes Balears, tinc un postgrau en sonologia aplicada a la producció musical i un màster en composició electroacústica al Centre Superior d’Estudis Musicals Katarina Gurska.
En quin àmbit es mou ara mateix?
En barrejo molts. En pedagogia, soc professor a l’Institut de Música des del 2016, ensenyo guitarra, música i noves tecnologies al cicle mitjà. L’altre aspecte de desenvolupament professional té a veure amb els concerts de caràcter personal, instal·lació sonora o interactiva i encàrrecs d’institucions i artistes independents.
Quina va ser la primera col·laboració a Andorra?
Una col·laboració que vaig fer amb el fotògraf Pep Aguareles, per realitzar una intervenció sonora a la seva exposició. Va ser l’inici de col·laboracions interdisciplinàries al país, i des de llavors he fet de tot, col·laboracions amb arts plàstiques, arts escèniques, audiovisuals.
Quin ha estat el seu darrer projecte?
La creació musical per l’obra de circ contemporani que es diu La Veu Submergida de Maria Palma presentat al Grec entre d’altres festivals.
Quina ha estat la complexitat?
Com que treballen amb aigua, vaig fer proposta de diferents tipus de microfonia submergible, perquè una de les dificultats que tenien és que la Maria té moments en què parla, canta, i entra i surt d’una peixera.
Parli’m de Rings.
Rings, rutes inclusives de natura sonora, són podcasts dels quals estic fent el paisatge sonor, la creació musical i la producció. Volen divulgar el patrimoni nacional i es presentaran a l’aniversari de la reserva de la biosfera el 22 d’octubre.
Com afronta els encàrrecs?
Primer que em quadri de calendari! I també cal veure la intenció, i entendre conceptualment l’obra. Identificar el discurs per poder-ne potenciar la part sonora. Després, faig unes petites demos perquè puguin veure en quina línia vaig i seguir endavant o descartar.
Es mou molt.
Soc molt tastaolletes. El que m’interessa més és veure la qualitat de l’obra i qui l’encarrega i també el pressupost. No accepto la precarietat laboral.
Es pot diferenciar entre música i disseny sonor?
Per a mi les fronteres estan molt difuminades, perquè estic entenent tot el so com alguna cosa que pot ser musical.