“L'esbart és la dansa del poble i per al poble”

Fa quant de temps que participa en l’esbart?

Vaig començar el 2011, quan es va crear l’Esbart Valls del Nord. Era molt petita.

Sempre ha sentit passió per la tradició?

En aquell moment no sentia gaire el què. A través de veure-ho, vaig acabar interessant-m’hi molt. M’hi vaig enganxar i avui dia hi segueixo.

Com definiria l’esbart?

És la dansa del poble i per al poble. És més que ballar, és fer comunitat. És un engranatge del qual tots formem part.

S’hi projecta a llarg termini?

Sí. Tots els esbarts han aconseguit adaptar-se als canvis, és això el que m’ha enganxat.

Quins canvis?

Combinem el ball tradicional amb el contemporani. Per exemple, amb el Contradans. Barregem les arrels amb el que tenim ara.

I és el que faran aquest cap de setmana a Ordino.

Avui obrim el festival i també ballem diumenge. Farem dues danses, Pa amb oli i Rumba. Les dues cançons són del grup musical Cobla Catalana dels Sons Essencials.

De quina manera s’hi implica?

Col·laboro amb la creació de coreografies amb la Sandra i la Pilar.

La segueix apassionant?

Oi tant. Ho faig des que vaig començar. De fet, soc molt més activa ara que fa deu anys.

Quina importància dona a la tradició?

És el llegat cultural del país. Tenim tota una història i l’hem de seguir cuidant i promovent.

Què sent quan balla?

Ballar és escoltar el teu cos. Fa connectar amb un mateix i amb altres, tant adults com joves.

Creu que falta participació del jovent?

L’esbart és una eina de transformació social. Hi ha molta diversitat. Però és cert que atrau més els infants i els adults que no pas els adolescents.

Transformació social. En quin sentit?

A través del ball tractem diferents temes que preocupen la societat. Ballar és compartir valors entre nosaltres i, per tant, plasmem el que sentim.

Què li agradaria transmetre?

Ens hem de sentir orgullosos d’on venim. Animo tothom a interessar-s’hi. És quelcom apassionant.

Es refereix a la tradició, en general?

És clar. Parlo de la cultura popular. No tan sols de l’esbart, sinó també d’altres tradicions, com els fallaires, els geganters o els castellers.