“Il·lustro el consum de deixalles amb una obra abstracta”

D’on li ve la passió per l’art?

Em ve ja des de molt petita, sempre he mostrat aquest interès pel dibuix, per experimentar i manipular els materials i per copiar dibuixos.

Per què va decidir fer de l’art la seva professió?

Que jo recordi des de molt petita sempre he tingut la vocació d’ensenyar, la part artística sempre m’ha interessat moltíssim i l’hi he d’agrair a una professora d’arts plàstiques que vaig tenir, que em va donar molt suport i em va fer veure que era una afició que podia professionalitzar. Des de casa els pares també sempre m’han donat suport. Les dues coses es van associar molt bé, la part pedagògica i l’especialització amb una carrera artística per poder acabar sent professora d’art en una escola.

Actualment, té una obra a l’Andart. Què vol representar amb ella?

L’obra Reverse the Landscape té un seguit de missatges en relació amb l’economia circular, que és el tema del l’Andart d’aquest any. El que faig és representar un paisatge de manera abstracta que es pot apreciar des de certa distància, però quan t’hi apropes el que veus en realitat és com s’ha fet la peça, un collage a partir de cartrons i de papers reciclats, que és tot el consum de bosses de paper i cartrons que s’ha produït a casa meva amb la meva família durant uns quants mesos. El fet de veure el paisatge a certa distància i quan estàs a prop no veure’l convida la gent que es miri les coses des d’una altra perspectiva, en el sentit que si no fem un canvi en el replantejament, difícilment podrem fer canviar les coses cap a un món millor.

Quant de temps ha necessitat per executar l’obra?

Ha estat un treball progressiu des que em van comunicar que em seleccionaven per a la 5a Biennal internacional d’Andorra. D’execució in situ, unes vint hores i escaig, a més de les hores de feina al taller per a la recol·lecció dels cartrons, la selecció, la tria per colors i la preparació dels materials.

Creu que s’ha entès el missatge que volia transmetre?

Penso que sí, encara que crec que hi ha molta gent que no és conscient d’aquesta doble mirada, li costa veure el paisatge, però, per altra banda, la quantitat de bosses de la compra i deixalles sí que l’associen a la sensació de massificació i de consum.

Com encoratjaria els joves a fer art si realment els agrada?

Si alguna cosa t’apassiona et motivarà perquè donis el màxim de tu mateix. L’art sempre ha tingut la imatge de no tenir gaire sortida, però no és així, hi ha molts enfocaments si realment vols dedicar-t’hi.