Lluís Dejuan
“Soc un romàntic dels cotxes clàssics, els estimo”
És membre de l’Associació de Vehicles Antics des de fa 20 anys i un apassionat del motor clàssic des de ben petit. En fa dotze que n’és el president i té tota una col·lecció de cotxes dels anys 50 i 60 exposats el cap de setmana a la Fira d’Andorra la Vella.
Vint anys a l’associació. Què l’ha motivat?
Tinc una passió pel vehicle clàssic. Em va néixer des de ben petit i sempre he tingut un sentiment per la conservació d’aquests objectes. Em fa recordar a la meva època, als anys 50.
Què és el que més l’atrau d’aquests cotxes?
Des de la forma fins a l’estètica. El soroll del motor, sobretot. Són molt diferents dels d’avui en dia.
En què difereixen?
Abans reconeixies un cotxe únicament pel soroll del motor. Els d’ara són pràcticament tots igual. No tenen una identitat. Abans eren art.
Pot definir “art”?
Són obres d’art. Són peces museístiques amb rodes. El moviment n’és la part essencial.
És el que exposa a la Fira.
Exactament. N’hi ha uns quants d’exposats. Per exemple, tenim el vehicle amb matrícula 155 i 127, són molt antics.
L’any que ve hi pensa tornar?
Fa 15 anys que soc a la Fira. N’estic segur, que tornaré, oi tant. És molt satisfactori veure que la gent s’hi interessa.
Què és el que més li agrada de participar-hi?
És tot un goig per a mi treure’ls del garatge.
Li agrada mostrar-los.
Jo no soc partidari d’arraconar-los en un garatge. S’han de fer rodar i exposar-los. També és sa per al motor, cal anar engegant-lo per no fer malbé el vehicle.
Quants en té, actualment?
Tinc quatre cotxes i tres motocicletes de l’any 50, 53 i 56. També alguns de la dècada dels seixanta.
Quin és el més apreciat?
Tots. Cada un d’ells m’aporta alguna cosa diferent. Però tinc una furgoneta que és la que m’acompanya a tots els mercats artesanals als quals venc productes d’alimentació, com ara la mel.
Què li fa sentir el món del motor?
Soc un romàntic dels cotxes clàssics, els aprecio i els estimo, igual que els altres socis de l’associació.
Quants en sou?
Som prop dels 300 socis, no ens podem queixar. En general, Andorra és dels països amb més cotxes clàssics per persona. Si tenim un cotxe per soci, doncs imagini. És una col·lecció extensa i intensa.
Què transmetria als que no en són tan aficionats?
Ara potser atrauen més els cotxes actuals. A mi, no. Insisteixo que soc dels d’estètica antiga i matrícula de número curt.