“A l'os cal educar-lo, però sense matar-lo”

Què és el ruralisme?

És una actitud de vida. El ruralisme parla de renaturalitzar-nos i tenir més contacte amb la terra i els cicles naturals. També de reforçar la vida comunitària. Tenim una actitud individual i per desgràcia ja no necessitem el veí o la veïna.

Creu que això ens pot salvar del col·lapse?

És un dels camins, però potser no és la solució. El ruralisme ens fa mirar d’on venim i tenir discursos més enfocats. També pot ajudar a generar una sobirania en termes energètics. El sistema actual s’està menjant ell mateix, però no podem comprendre que una part del món tingui certs privilegis que s’estan perdent. Estem arribant a límits insostenibles.

Al primer capítol del seu últim llibre parla de “persones rurals domesticades”.

Això ens ho podríem aplicar tots. Sempre dic que som esclaus empastifats de llibertat i això ens porta a pensar de determinada manera. Molts problemes de salut en part venen perquè tenim una vida desconnectada dels espais naturals. Estem perdent la connexió amb la natura.

Què hi pot fer cadascú individualment?

Deixant de banda que la màxima responsabilitat és política, podem revisar patrons de consum i tenir una vida més sòbria, que no escassa. També podem agafar més el transport públic o mirar com ens alimentem.

Ha aparegut un os a Andorra. Quins problemes pot portar a la ramaderia?

Si no hi ha mesures de protecció, l’os podrà entrar i endur-se algun animal petit. En el cas del bestiar major, vaques i cavalls, provocarà moviments sobtats. També pot ser que els pobles més urbanitzats rebin visites dels ossos per alimentar-se dels contenidors.

Quina convivència podem tenir amb aquests animals?

A l’os cal educar-lo, però sense matar-lo. Se l’ha d’espantar perquè no s’atansi a la població i s’han de demanar mesures al Govern.

Per què va deixar l’Escola de Pagesos?

Hi ha dinàmiques que s’allarguen massa en el temps, és un organisme que fa molta feina, però calen polítiques estructurals i s’ha avançat molt poc. Molts projectes que han començat no s’han pogut continuar. Quan veus que pots fer una feina, però hi ha molts problemes que no s’arreglen, és frustrant.

Manté els seus ideals a casa.

Tenim un petit ramat d’ovelles i un hort per autoalimentar-nos. El vincle amb la terra cada cop el tinc més fort.