Ferran Castells
“Actuar a l'escenari és el meu espai natural”
Avui i demà presenta l’obra de teatre ‘Jo dic mai més’ a les 20.30 hores al Teatre Comunal d’Andorra la Vella. La seva àmplia formació en teatre textual, cant i moviment li ha permès treballar molts gèneres diferents, així com ocupar llocs de direcció.
Ferran Castells, Actor
Què vol representar a l’obra de teatre?
Ensenyem els sentiments que passen els exiliats i la gent que ha de fugir de casa seva i les conseqüències que els provoca aquest viatge. Els personatges expliquen els seus patiments humans, això està acompanyat amb imatges de refugiats actuals que es mostren en vídeo.
Està dirigida a tots els públics?
L’obra s’entén a partir dels 16 anys, que és quan poden treure’n més profit per entendre la problemàtica.
Per què va decidir fer un monòleg?
Per dramatúrgia i per idees de la direcció ens semblava que aquest fil conductor d’una mateixa persona que passa per tot arreu era interessant. Concretament interpreto quatre personatges.
On gaudeix més actuant: al teatre, al cinema o a la televisió?
Jo he fet una mica de tot, però el que més he fet és teatre. Em considero molt més una persona de teatre que de cinema i televisió. Actuar a l’escenari és el meu espai natural.
A quina edat va saber que volia ser actor?
Des de molt petit, ja que vaig anar a una escola que tenia grup de teatre. Em vaig apuntar a fer classes als 11 anys, i als 12 em van demanar si volia entrar a la companyia, i llavors vaig començar a fer teatre.
Com van ser els inicis de la seva carrera?
El meu taller de graduació de carrera va ser La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde. Va agradar molt i es va crear per primera vegada la companyia de teatre de l’Institut del teatre. A partir d’aquí ja vaig començar a treballar professionalment i vaig enllaçar una feina amb una altra.
Amb quin director o actors li agradaria compartir algun projecte?
He treballat amb moltíssima gent, però m’agradaria compartir escenari amb Mario Gas Cabré i Andrés Lima Fernández de Toro.
Li interessa més el reconeixement de la crítica o del públic?
Jo sempre he pensat que els professionals ens hem de mirar la crítica perquè ens pot servir per corregir i pensar moltes coses. Quan fem el producte en qui hem de pensar és en el públic.
Quin consell dona als joves que es volen dedicar al món de la interpretació?
Els diria que s’ho pensessin molt bé, ja que han d’entendre que és una feina que és absolutament irregular. També és molt important que es formin.