“La roba intercanviada te la poses més que la comprada”

És la primera vegada que participa en el Vide Dressing, però té experiència en mercats de roba de segona mà.

D’adolescent, a Reus, vaig treballar en la botiga d’una coneguda marca de roba. De veure tantes novetats cada dia vaig agafar el costum de comprar peces noves cada tres, quatre dies, fins que no cabia més roba a l’armari i la regalava a les meves amigues. Com que els sabia greu que només els en donés jo, vam començar a intercanviar roba, fins que un dia vam quedar de trobar-nos a la casa d’una de nosaltres i exposar la roba.

Com en un mercat.

D’aquí va néixer la idea de muntar un flea market, com se’n diu en anglès. Vam parlar amb l’ajuntament de Reus per mirar si era possible organitzar un esdeveniment com aquest. Va ser bastant fàcil. Només vam haver de muntar una associació. Des d’aleshores en vam organitzar dos cada any, d’esdeveniments, un a la tardor i un altre a la primavera, al jardí de la Casa Rull, un edifici emblemàtic de Reus d’estil modernista. Hi cabien unes vint parades i hi organitzàvem altres activitats per fer més ambient.

Quin és el secret d’aquesta mena de mercats?

Aleshores ja ens va cridar l’atenció una cosa molt curiosa: la roba intercanviada te la poses més que la comprada. La roba que ha portat una altra persona és diferent, i si és una amiga o una persona coneguda encara més. Sembla absurd i em costa explicar-m’ho, però és així.

El mercat ha tingut continuïtat?

Vam haver de fer una aturada per la pandèmia, ja que no podíem organitzar un esdeveniment on hi sol haver aglomeracions de gent i es tria i remena roba. Era inviable. I aleshores ja vaig pujar a treballar aquí.

I aquí també ha trobat espais on pot donar via lliure a aquesta passió per intercanviar i reutilitzar roba de segona mà.

Parlant-ne a la feina, vaig assabentar-me que a Ordino hi ha mercat de segona mà. No només de roba. Hi ha de tot. I després vaig sentir a parlar del Vide Dressing.

A Andorra hi ha consciència de la necessitat de reutilitzar?

A Andorra, com a Espanya, no hi ha gaire consciència. Encara costa una mica que la gent vegi com una cosa normal triar i remenar roba de segona mà. Una roba, per cert, que sovint és nova perquè la persona que l’ha comprat ni tan sols se l’ha posat. El Vide Dressing, en aquest sentit, és un esdeveniment molt positiu perquè promou aquests valors en una societat amb un poder adquisitiu més aviat alt, com l’andorrana.