Claude Benet
“La Segona Guerra Mundial va deixar traces al nostre país”
Acaba de publicar ‘Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra’. Amb aquest llibre vol posar de manifest el que va passar al país durant aquella època i ho il·lustra amb fotografies i documents. Un recorregut difícil per als refugiats que s’hi van enfrontar.
Què el va portar a escriure el llibre?
Ve de molt lluny, però simplement va ser per la curiositat que tenia dins meu, que em va portar a buscar molt material. La idea era guardar-me la informació per a mi, però dues persones en particular em van dir que fes un llibre i compartís totes les referències que tenia.
De què tracta?
Explico com la Segona Guerra Mundial va deixar traces pel país. Com sempre dic, faig parlar el territori. Hem trobat traces de gent que va morir durant la guerra. A més, faig parlar gent dels diferents hotels que va haver-hi en aquella època com, per exemple, l’hotel Palanques, que va rebre refugiats.
Quant de temps va trigar a escriure el llibre?
He trigat uns quatre anys a fer-lo. Jo no soc escriptor professional i no em dedicava cada dia a l’escriptura del llibre, també depenia molt de la informació que anava trobant.
I a documentar-se?
Uns quants anys. Tardes molt perquè la informació no surt de cop. Vaig anar a buscar a arxius de França, a Foix, a Tolosa, a Montpeller, a Nantes i també a Anglaterra. Molta gent es va interessar i m’enviava informació, aquest fet també em va ajudar molt.
Està dirigit a tots els públics?
Sí, per a tothom que s’hi vulgui interessar. Faig moltes xerrades a les escoles i observo com els nens de 16, 17 i 18 anys tenen molta curiositat per la Segona Guerra Mundial.
Escriu a mà o amb ordinador?
El llibre el vaig escriure amb ordinador, em resulta molt més pràctic, ja que pots esborrar quan t’equivoques i reescriure les vegades que vulguis.
Per a vostè és important que el llibre arribi a mans de molts lectors o tant li fa?
Quan fas un llibre tens la intenció que arribi a molta gent, com més millor, perquè la gent vegi que Andorra té una història.
Quin és el gènere que més li agrada llegir?
Últimament, la història contemporània, però també m’agraden les novel·les. La veritat és que no tinc cap gènere preferit, si la història m’enganxa me’l llegeixo, només em baso en això.
Quins són els seus referents?
M’agrada molt Victor Hugo i Émile Zola com a escriptors francesos. Pel que fa als escriptors espanyols, Manuel de Pedrolo. També em captiva l’escriptor Iñaki Rubio, com a més actual.
Personatge destacat.
Al llibre apareix el vicecònsol britànic de Barcelona, un enigma en si mateix, era un espia.