Bea Insa
“El crit de denúncia és un moviment en l'àmbit mundial”
El 21 de novembre l’actriu presenta l’obra de teatre ‘La dona sola’, de Darío Fo i Franca Rame, al teatre de les Fontetes de la Massana. Té 49 anys i va néixer a Castelló. Es considera una dona inquieta, apassionada i amb sensibilitat artística.
De què tracta l’obra que representarà a les Fontetes?
És un espectacle protagonitzat per una dona que es troba tancada a casa pel marit i pateix maltractament, però, tot i això, prefereix quedar-se com està, ja que té por que la justícia no estigui de la seva part.
La temàtica és la violència de gènere.
La dona accepta la situació que pateix a causa d’una tradició patriarcal i masclista. Està tractat en un to tragicòmic, és la força i la tensió dramàtica que ella planteja amb situacions molt absurdes, però que estan en la nostra quotidianitat.
Per què ho fa en format monòleg?
És una obra de teatre que va néixer així i a mi m’agrada el treball unipersonal en el qual em vaig transformant durant tot l’espectacle en diferents personatges.
Creu que els abusos segueixen existint actualment?
Sí, i tant, és molt esgarrifós perquè la gent jove és molt violenta, vivim en una societat violenta pels fets que ocorren en la publicitat i els videojocs. L’etiqueta de noi i noia encara continuen molt marcades.
En tanta quantitat?
No, crec que hi ha més consciència. Les dones estem lluitant per canviar actituds. El crit de denúncia i de protesta és un moviment en l’àmbit global i mundial, és un punt fort en la nostra societat.
Quan va començar a fer teatre?
De molt jove, tenia 19 anys i vaig començar estudiant directament teatre, la carrera d’art dramàtic.
Quin va ser el motiu?
És la meva passió, ganes d’empatitzar i de viure altres vides, de conèixer altres realitats i viure-les per uns moments.
Quines obres de teatre ha interpretat?
Moltes, però si n’he de mencionar algunes diria Contado por ellas. Republicanas y antifranquistas, Hipólito, Orquesta de señoritas i Los cuentos de Canterbury.
Els seus referents artístics?
Un grup danès que es diu Odin Teatret, Marc Berman en el món del cinema, Rainer Werner Fassbinder, que va ser un director de teatre, l’actriu francesa Isabelle Huppert, Agnès Varda, que va ser una directora de cine, actriu i guionista, i El canto de la cabra, una companyia polonesa.
Algun projecte de cara al futur?
Sí, ara estem treballant un projecte també sobre la violència de gènere que es diu Helenas (de Troia, de Lituània, de Síria...).