Cristina Pericas
“Les escoles haurien d'utilitzar el teatre com a eina educativa”
Després d’estudiar fisioteràpia, fa un tomb a la seva vida per dedicar-se a la seva vocació d’actriu. Assegura que no és fàcil sortir de la norma, i actualment compagina la producció, la interpretació i l’educació a través del teatre.
Cristina Pericas
De fisiterapeuta a actriu.
Sempre he estat vinculada al món de la cultura i a produccions teatrals com la d’Els Pastorets. En finalitzar els estudis, em vaig adonar que em mancava alguna cosa i vaig decidir dedicar-me professionalment al teatre.
Com va ser rebut el canvi de professió?
Costa sortir de la norma i lluitar pel que realment vols, però al final aquells que t’estimen volen que siguis feliç, i un cop has pres la decisió, la gent et dona suport.
I ara ja porta més de 10 anys en aquest món.
Vaig anar a Barcelona per fer els estudis al Col·legi del Teatre, i també vaig cursar un postgrau de producció i un màster de gestió cultural que m’han permès copsar tot el que representa la producció d’una obra de teatre.
Quins projectes té actualment?
Un dels més màgics és el que fem amb la companyia de dança vertical NonProject, L’ànima dels desitjos, que és un espectacle de Nadal que tracta com es creen els desitjos a partir d’una teixidora i ho portem a escoles del barri de Poble Sec.
Què passa amb Els Pastorets d’enguany a Sant Julià?
Celebrem els 25 anys i, en lloc de fer la representació tradicional, s’ha fet un muntatge audiovisual amb els enregistrament de tots aquests anys on apareixen diferents generacions. Es projectaran en diferents racons de la parròquia.
Quina evolució ha tingut Fe(minus)?
Va tenir molt bona acollida durant l’Andorra Crea i ara el volem portar a les escoles. Cal donar a conèixer la caça de bruixes que es va viure a Andorra enre el 1400 i el 1500.
Creu que el teatre ha de tenir un paper trencador?
Gràcies al teatre ens podem reconèixer i abordar temes que no faríem d’altra manera.
Amb quin personatge es quedaria dels que ha interpretat?
Amb la Júlia, de Magnòlies d’acer. M’agrada la seva vulnerabilitat i com evoluciona a mesura que s’ha d’afrontar a situacions cada cop més complexes.
Quin és el tipus de teatre amb què gaudeix més?
El teatre del gest i el del carrer, aquest darrer no posa límit a l’espectador. Tothom en pot gaudir.
Alguna reivindicació?
Que les escoles facin teatre. Tothom hauria d’afrontar-se a un públic, treballar en equip, canviar de rol. El teatre pot ser una eina educativa capaç d’ajudar el creixement.