Marc García
“És un orgull poder jugar amb la selecció”
18 anys. Tot i la seva joventut, enceta enguany la seva segona temporada al primer equip de l’Undercoverlab CV Encamp. Els encampadans són líders de la Primera Catalana, i es marquen com a objectiu aconseguir l’ascens de categoria.
Déu-n’hi-do quin inici de temporada. Deu victòries en 11 partits.
La veritat és que estem molt contents de com estan anant les coses. Hi ha un molt bon ambient, i això ens està ajudant.
S’ho esperaven?
Ja veníem d’un any passat força bo, i sí que ens esperàvem poder mantenir un nivell similar. Potser no tant, però sí que crèiem que seguiríem estant a dalt.
L’objectiu és l’ascens?
La realitat és que ara pensem només a anar partit a partit, però quan arribi el moment ja serà hora de pensar en un possible ascens.
Mesclen joves com vostè amb jugadors més experimentats.
Jo crec que és una de les claus. Tenir jugadors més veterans i amb experiència t’ajuda i fa creixement. A més, a sobre ajuda els joves a aprendre i que apugem el nivell.
Veure com des de dalt es confia tant en la gent jove els fa donar un plus?
Sí, totalment. El club aposta molt per la joventut, i potser un dia et veuen, i el José García et diu que et quedis per jugar amb el primer equip. Això dona motivació perquè saps que si ho fas bé, pots acabar jugant a dalt.
Ha jugat també dos partits amb la selecció. Què significa?
És un orgull poder jugar amb la selecció. Sempre vols defensar el teu país i és una experiència espectacular.
Suposo que els Jocs dels Petits Estats estan marcats al calendari.
I tant, m’agradaria molt poder participar-hi i segur que seria una gran experiència.
També fa vòlei platja. De què li serveix?
Al final t’ajuda a créixer, tant a la pista, com a la platja. És un complement que ajuda a millorar algunes coses després com pot ser la mobilitat.
Com va començar en el món del vòlei?
Jo venia de jugar a handbol, però la meva germana ja feia vòlei, i després de deixar-ho em va cridar l’atenció aquest esport. Al col·legi van instal·lar una xarxa i quan tenia 15 o 16 anys vaig dir que m’hi apuntaria. La meva germana em va recomanar que ho fes al CV Encamp, i així ho vaig fer.
I quins objectius es marca en aquest món?
La voluntat és seguir jugant i gaudint, i que acabi passant en el futur ja es veurà.
És fàcil compaginar l’esport amb el dia a dia d’un noi de 18 anys?
Sí, no estic tenint problemes, la veritat. Al final, quan fas una cosa que t’agrada, sempre trobaràs la manera de fer-ho.