“La restitució del campanar de Sant Vicenç ha estat un repte”

Per què es va refer el campanar?

Principalment pel seu esfondrament. A part, quan es va desenrunar l’entorn i Valentí Turu va fer un estudi geotècnic, va comprovar que el campanar estava assentat damunt de roca, al llarg dels anys havia patit una disgregació important que probablement tingués a veure amb l’ensulsiada del campanar. Com el lloc havia estat ocupat des de l’antiguitat a sota es van localitzar un parell de sitges que també suposaven una debilitat.

De quina manera es va portar a terme?

No podíem reproduir el campanar sobre aquesta base, això va portar a aprofundir amb el fonament, retallant la roca i buscant una base sòlida que va establir l’enginyer geòleg com a sòl ferm per fonamentar el campanar amb les característiques que havia de tenir.

Com van fer la reconstrucció pedra a pedra?

Vam partir d’un model en 3D que vam obtenir amb fotografies d’abans que caigués el campanar. A cada pedra se li marcaven dos punts en el nou model i amb aquests obteníem les coordenades i són les que es passaven amb uns eixos de referència a l’edifici. Cada pedra la situava en un nivell de precisió molt elevat al lloc on era originalment.

Com es van reconstruir les obertures?

Amb el mateix procés complex d’elaboració de model 3D que vam fer servir per col·locar les pedres. Servia per definir les coordenades i l’emplaçament i la forma de les obertures, tant de les petites com de les finestres.

També es va millorar la il·luminació. Com es va fer?

Es va millorar l’eficàcia energètica i es va controlar la temperatura de color perquè l’efecte fos el més encertat per al monument. També es va implementar de nou una il·luminació que no hi havia i que permet que si facin activitats diürnes perquè hi ha una llum ambiental molt subtil.

Què va suposar per a vostè fer la reconstrucció?

És una satisfacció enorme. Poder participar en una reconstrucció singular en tants sentits ha sigut fantàstic, i a més en un entorn fabulós. També un repte perquè és una reconstrucció molt innovadora i sense gaires precedents.

Ha estat una obra molt complexa.

Sant Vicenç d’Enclar està 200 metres per sobre de Santa Coloma. A partir d’aquí s’ha hagut de pujar el material amb helicòpter. També s’ha aprofitat molt material de l’antiga torre. Als treballadors els ha suposat molt esforç perquè han pujat i baixat cada dia.