“Cada client és un petit mecenes”

Com va esdevenir galerista?

Va ser una mica per casualitat. Vaig treballar durant 17 anys a la botiga de roba dels meus pares, la Feners, situada a la plaça de l’antiga caserna de bombers d’Andorra la Vella. Quan van tancar, a través d’una amiga vaig saber que buscaven una persona a la galeria Carmen Torrallardona, situada en un segon pis al carrer Ciutat de Consuegra, també a la capital, i que va tancar el 2009. Així vaig introduir-me en aquest món.

Els artistes andorrans tenen lloc a les galeries?

En aquell moment vaig adonar-me que ningú presentava artistes d’aquí. Aleshores vaig proposar al propietari de la galeria, el Joan Deltell, d’obrir una altra sala, anomenada Backstage, on vam començar a exposar artistes del país.

Quan va muntar la galeria on som ara, la Taranmana?

El 2009 la galeria Carmen Torrallardona va tancar. Llavors vaig tornar a l’empresa familiar. Durant molts anys vaig intentar tornar al món de les galeries d’art. Vaig visitar dos o tres locals, però no em van convèncer. Fins que un dia una amiga em va parlar d’aquest lloc on som ara. Quan el vaig veure me’n vaig enamorar. “És ara o mai”, em vaig dir. Vaig obrir la galeria Taranmana just abans de la covid. Poc després de la inauguració, vam haver de tancar.

Quan vau poder tornar a arrancar?

El juny del 2020. No va ser fàcil.

D’on ve el nom de la galeria?

El germà de la meva mare, Christopher Hewett, va viure durant cinc anys al desert, a la ciutat de Tamanràsset, situada a l’extrem sud d’Algèria. Allà va fer amistat amb un noble tuareg. Quan va tornar a Londres, va muntar una petita galeria d’art, que va anomenar Taranman, mot amazic que podria traduir-se com la bellesa que és visible als ulls. Jo vaig prendre aquest nom com a homenatge i hi vaig afegir la a d’Aminda. Era un home molt sensible i apassionat per l’art.

Com tria les exposicions?

Tinc gustos eclèctics, però penso que hi ha un fil conductor: la sobrietat.

Quin és el perfil dels seus clients?

Tots són d’aquí. També són molt fidels. Tots els qui m’han comprat una obra han repetit. Cada client és un petit mecenes.

Per què?

Perquè comprar una obra d’art a una galeria és més que una adquisició. És una decisió a favor de la cultura. Sense ells no podríem subsistir. A vegades hi ha algun grup, sobretot de dones, que ve a veure les exposicions.