Eugenia Correia

“Mai vaig pensar que la música acabaria sent la meva prioritat”

La jove andorrana amb arrels portugueses sent les dues cultures molt a prop i vol aprofitar totes dues en el món de la música. Dissabte actua al Roca & Ribes de 18.00 a 20.00 del vespre i interpretarà versions i temes propis.

Eugenia Correia

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per què es va interessar per la música?

Tinc un cosí que toca el piano i en veure’l em va crear curiositat per fer-ho jo també, però com a hobby. M’hi vaig interessar sense saber que m’ho prendria tan seriosament, en cap moment vaig pensar que la música acabaria sent la meva prioritat.

A part de cantar també compon les seves pròpies cançons.

Sí, vaig treure un single en portuguès a l’octubre que es diu “Ela” i va ser l’inici de moltes coses que vindran de cara als pròxims anys. Em fa molta il·lusió que sigui en portuguès perquè sento molt amb aquesta llengua, em va sortir així i vaig decidir tirar-ho endavant.

Només ha compost ‘Ela’?

No, tinc altres composicions, però aquesta és l’única que està penjada a les plataformes digitals.

Quantes composicions ha fet de moment i en quins idiomes?

En tinc quatre comptant la d’“Ela”. Dues composicions són en portuguès, una d’elles un fado, una altra és en català i després en tinc una en la qual barrejo el català i el portuguès.

Dels tres instruments que toca, amb quin se sent més còmoda i per què?

El piano és l’instrument amb el qual em sento més a gust, ja que va ser el primer que vaig començar a tocar i llavors és amb el que tinc més pràctica i el que més domino.

Quins són els seus referents musicals?

M’agrada molt Sara Bareilles, Pablo López, Judit Neddermann i Alicia Keys. Ara m’estic decantant més cap al jazz amb artistes com Ella Fitzgerald, Louis Armstrong i Norah Jones.

Ja està estudiant pedagogia musical al Taller de Músics de Barcelona?

Estic fent dos anys preparatius al taller per després presentar-me a les proves del superior, i ja quan hi entri podré cursar els quatre anys.

Com està sent l’experiència?

Una passada, vaig començar al setembre i l’adaptació ha sigut increïble perquè m’hi he trobat a gent que està en la mateixa situació que jo i que també li agrada la música. A vegades quedem per anar a veure un concert o per anar a tocar i és espectacular.

Quin és el seu somni?

Poder viure de la música i dels concerts i alhora compaginar-ho fent classes com a professora de música.

Alguna vegada ha fet classes particulars a algú?

Només he fet una classe a una nena de 13 anys sobre iniciació en guitarra i cant.

tracking