“M'agrada preparar els concerts com un viatge”

Pianista, compositora i rapera. Què pesa més dins seu?

El primer disc sí que era més rap, però no és gaire convencional, és més poesia recitada. Tot i que m’agrada molt explorar, el meu instrument principal és el piano.

Barreja gèneres molt diversos, des de la música clàssica o el jazz i flamenc fins al hip-hop i el funk. Es pot definir, el seu estil?

Bevem de molts llocs diferents. A mi mateixa em costa definir i emmarcar la música que escolto i sovint agafo elements d’allò que m’agrada, com els ritmes electrònics o melòdics.

Viu de la música?

Sí. Més enllà dels bolos esporàdics com a Joina, aquest 2024 tinc bolos com a teclista de la Beth, que fa una gira per celebrar els 20 anys als escenaris, i de l’Alfred Garcia. També toco amb la Mercabanda, que vam ser la banda del programa de TV3 Zona Franca.

Quin és el primer record que té de la música?

Amb 5 anys i el piano a l’escola. Recordo el primer concert de Nadal, que plorava de la vergonya que tenia. A més era la primera perquè era la més petita. Havia de tocar un blues, amb energia, però va ser asseure’m i em va passar. En aquell moment la meva mare es va adonar que això dels escenaris “m’anava”.

Es respirava música a casa?

Els meus pares no han sigut músics, però arran d’apuntar-m’hi a la meva germana i a mi, la meva mare va començar amb el violoncel. De petita a casa recordo escoltar molta música, sobretot música catalana com Sau o Sopa de Cabra. A la meva mare en especial li agradava un cantant que es diu Kevin Johansen, i al meu pare el Bruce Springsteen.

Primera vegada que actua a Andorra.

Sí, i en tinc moltes ganes, perquè sempre vull adaptar el meu bolo al recinte, en aquest cas al planetari. A més, a part de tocar cançons del segon disc, farem un tema nou i canviem el format perquè tindré teclista i bateria electrònica.

Què pot esperar algú que vagi al seu concert?

M’agrada preparar els concerts com viatges, una forma d’experimentar amb les cançons perquè siguin part del trajecte.

D’on prové el seu nom?

És inventat. A una amiga dels meus pares li deien així, i els va agradar. Jo soc de Biure, un petit poble de l’Empordà, i a l’Escala hi havia una barca amb aquest nom. També vaig conèixer una nena a qui li van posar el meu nom i em va fer molta il·lusió. Dono gràcies als meus pares per no haver-me hagut d’inventar un nom artístic (riu).