Teresa Cobo
“La severitat dels símptomes de TDAH milloren amb l'edat”
Va néixer a Barcelona, però ja fa anys que viu al Principat. És assessora psicopedagògica de Batxillerat al Sant Ermengol. Ha participat en formacions i congressos sobre el trastorn per dèficit d’atenció i la hiperactivitat i també ha fet ponències.
Per què va decidir entrar a formar part de la junta directiva de l’associació Albatros?
Pel patiment que veia dels nens a l’escola. Veia la millora que podien fer si es detectava i es tractava a temps el TDAH, i això em va motivar a entrar-hi.
Què va representar per a l’associació Albatros l’assistència de Javier Tirapu al congrés de TDAH?
En ser neuropsicòleg i un expert en funcionament cerebral, va aportar un detall a escala del funcionament cerebral impressionant i protocols d’avaluació neuropsicològica al detall. Va formar els que van assistir a la ponència i els va ajudar a tenir les coses més clares.
El TDAH et predisposa per tenir problemes legals?
Sí, recordo la ponència d’un advocat en un congrés que va fer un càlcul en què sortia que el 30% de les persones que són a la presó presenten TDAH, molt probablement no diagnosticat. Sol ser gent que no sent el perill, i per tant fan conducció temerària i tenen un risc vuit vegades més alt de consumir drogues.
Com és que a molta gent adulta no se li sol detectar el TDAH?
Perquè quan es comença a descriure un trastorn es fa d’acord amb observacions i entrevistes clíniques. Són tan complexos, els trastorns psicològics i psiquiàtrics, que tenim poques proves que confirmin al 100% si algú té TDAH o no.
Tenen els mateixos símptomes adults i nens?
Compten amb la mateixa presentació. Si tinc un TDAH de predomini inatent, d’adult tindré un TDAH de tipus inatent. Però la severitat dels símptomes acostuma a millorar amb l’edat, normalment a la dècada dels 20 anys que és quan acaba de madurar el frontal. Tot i així, poden seguir tenint problemes de gestió econòmica.
Quin tractament reben les persones amb TDAH?
Depèn de l’edat, la severitat dels símptomes i altres factors. Però en termes generals es basa en tres pilars: provar fàrmacs que estimulen el lòbul frontal, en edats infantils adaptacions escolars i en l’edat adulta laborals (depenen de la feina), i l’última les estratègies psicològiques, que són les estratègies de vida que li aportes per millorar el seu rendiment en aquelles situacions en què té dificultats.
Hi ha gent que necessita medicació tota la vida?
Sí, i és important saber que un dels fàrmacs fa 50 anys que és al mercat, així que està més que estudiat i la seva toxicitat a llarg termini és pràcticament nul·la. S’ha d’explicar, perquè hi ha pares que tenen por dels fàrmacs.