“El Borrufa és una cita històrica que fa il·lusió muntar”

Torna el Borrufa, amb ganes?

I tant, és una cita històrica que sempre fa molta il·lusió muntar i organitzar perquè és molt important per als nanos.

Què el fa tan especial?

Que és de les primeres curses internacionals que et trobes en sub-14. Alguns poden fer curses a l’estranger, però coses puntuals, no amb quatre dies i amb tantes seleccions.

Quina és la seva feina aquests dies previs?

Fa mesos que treballem i ho anem organitzant tot. Aquests últims dies és més ser a les pistes sobre el terreny i prendre decisions d’horaris, detalls, els programes de curses i tot l’aspecte de la neu.

I durant el Borrufa?

Ara acabem els últims preparatius i dilluns ja ens posem tots en marxa molt aviat per muntar la sortida i l’arribada, o traçar els circuits.

Esquiador, entrenador i director de cursa. Ho ha fet tot.

Sí, com a corredor hi vaig ser uns quants anys, després vaig tornar-hi com a entrenador d’Andorra. I des del 2018, quan Saetde va adquirir Ordino Arcalís, ens n’ocupem nosaltres de l’organització. Fa molta il·lusió tancar el cercle, perquè és una cursa clàssica amb 32 edicions.

Canvia molt preparar una cursa per a adults que per a joves?

Sobretot per la neu, perquè a la Copa del Món o d’Europa hem de treballar-la molt perquè és primordial que sigui dura. Amb els nens no tant, ja que una preparació similar seria fins i tot perillosa per als nanos. A la resta sí que és similar.

Com afecta el canvi climàtic per organitzar curses?

Ens hi anem adaptant. De neu a les pistes en tenim, potser falta gruix en alguns punts, però juguem amb produir-ne quan es pot i ho estirem. Ara no és tan evident tenir les pistes al 100% al gener, i abans ningú ho dubtava. Últimament costa una mica més, però ens hi adaptem.

Molts esquiadors, com va ser el seu cas, ho deixen abans dels 30 anys. Per què?

És força comú perquè és un esport molt exigent i hi ha lesions sovint. No veiem que aguantin esquiadors gaire temps, n’hi ha pocs casos. De la meva quinta no en queda cap, i que en tinguin menys, molt poquets. És normal que la carrera esportiva sigui curta perquè és exigent i les lesions no perdonen.

És també un amant del motor.

Al final la neu i el desert tenen certes similituds, perquè ets a llocs salvatges com la muntanya o les dunes i la sorra. Després de deixar l’esquí vaig dedicar uns anys a competir i viatjar. Vens d’un ritme de vida que a la que ho deixes, necessites tenir alguna escapatòria.