Laura Lladó
“Al llibre s'hi barrejen històries reals i fets paranormals”
Té 28 anys i és guia cultural als museus nacionals del país des de fa uns anys. Li agrada llegir, mirar documentals i viatjar. El dilluns cinc de febrer presenta el seu primer llibre, Hotel Märchen, a la llibreria la Trenca. El relat engloba ficció i misteri.
Laura Lladó, Escriptora
Sempre ha volgut escriure un llibre?
Sí, volia fer-ho, però no sabia com i no tenia cap formació. Llavors vaig començar a escriure sense programar res. Podia escriure durant vuit hores al dia tranquil·lament.
Què la va inspirar per narrar Hotel Märchen?
El downtown que és el nucli principal de Los Angeles i és molt tèrbol. Toco el tema de la prostitució, les drogues, la realitat d’una ciutat que ningú vol veure. En aquell hotel han passat coses perquè està ple de gent sense sostre i m’he inspirat en això i en moltes històries reals que han succeït als Estats Units.
Quines són les històries que explica?
Són casos de documental, com per exemple la dàlia negra. M’he anat basant en la criminologia de Los Angeles i he creat el meu llibre barrejant-lo amb fets paranormals, totalment ficticis, però basant-me sempre en el cas que m’ha inspirat.
Va anar a Los Angeles per veure la realitat de l’entorn?
Sí, si no, no hauria finalitzat l’escriptura del llibre. A més, vaig voltar pel centre de la ciutat de nit, volia veure en primera persona tot el que m’havia imaginat.
Per què va voler que la història es desenvolupés a Los Angeles?
Els fets que han ocorregut en aquell hotel sempre m’han cridat molt l’atenció i crec que va ser el detonant perquè acabes triant aquella ciutat.
Va planificar la narració al detall o va deixar que anés sorgint sobre la marxa?
Tenia la idea principal molt genèrica, només vaig utilitzar un full d’esborrany per anotar-hi tots els personatges. M’ha anat sorgint la inspiració molt ràpid a mesura que anava escrivint.
Quin significat té el títol?
Märchen vol dir conte de fades. He volgut jugar amb la família alemanya i el concepte de l’hotel, perquè quan es va construir era la crème de la crème, però realment és tot a la inversa, per a molta gent ha estat una contradicció.
Té pensat escriure més llibres?
De moment no, però diuen que és una addicció i que quan comences ja no pots parar. Si té èxit i agrada, potser m’hi animo.
El fet treballar envoltada de museus l’ha influït a l’hora d’escriure?
Sí, m’imaginava escenaris d’una noia que anava a tancar el museu i li passaven un munt de coses. El lloc d’inspiració era el museu Casa d’Areny-Plandolit i Casa de la Vall.