“He après a renunciar davant de certs escenaris”

Què podrem veure al documental?

Doncs justament la meva expedició a l’Everest el 2023. El meu objectiu era assolir el cim sense oxigen i no hi vaig arribar. Llavors em faig la pregunta de si ha estat un èxit o un fracàs, i vaig a visitar companys, amics i referents perquè em donin la seva opinió i poder fer un balanç de tot plegat.

Quina és la lliçó que ha tret de la muntanya?

En pots treure moltes, però jo crec que he après a compartir i jugar en equip. Al final, la muntanya m’ha donat humilitat i he après a abaixar el cap i a saber girar i renunciar davant de certs escenaris. He assimilat que en lloc de ser un fracàs ho puc considerar com un èxit.

Per què menciona el fracàs?

És un esport molt complicat, però quan et dediques a pujar muntanyes l’objectiu és conquistar el cim. A l’alpinisme hi ha moltes variables, no només depèn de tu sinó de la meteorologia, de com et trobes, de l’entrenament previ, hi ha molts factors que fan que sigui difícil arribar al pic. Si l’èxit és arribar-hi, la meta a vegades és un fracàs.

Recorda el seu pitjor dia a la muntanya? Com va ser?

És difícil dir-te quin és el pitjor perquè n’hi ha molts, però un va ser en l’expedició a l’Everest, on vaig agafar un virus que va derivar a bronquitis: era al camp 3 a 7.100 metres i tossia sang. Per un moment el teu cap et diu, “no tornaràs a casa, moriràs”.

Què porta a la motxilla un alpinista?

Quan sortim a entrenar pel Pirineu portem estris més tècnics com grampons, piolets i cordes, i si ens traslladem a l’Himàlaia, el material canvia: si estem fent rotacions d’aclimatació, un sac de dormir, gas i fogons, i per pujar al cim, la motxilla ha de ser el més lleugera possible.

Com més massificació a la muntanya, més brutícia al medi.

Sí, i en el cas de l’Everest, per exemple, són gent amb zero experiència de muntanya i això fa que hi hagi un munt de brossa, però és com a tots els esports. El fet que tot el turisme d’alçada s’ajunti en una sola muntanya fa que tota la brossa quedi allà acumulada. És un país amb pocs recursos i gràcies a tota la gent que hi va s’està desenvolupant, i això dona menjar a molta gent local.

Quina és la seva muntanya preferida i per què?

Fora de l’Himàlaia i els vuitmils, et diria el Denali, a Alaska, perquè em va semblar un lloc excepcional, i també mencionaria el K2, ja que a mi em causava terror només pensar-hi i puc dir que ha estat el més dur de tots amb diferència.