Sofia Martins
“És un projecte de cocreació en què tots aporten les seves idees”
Ha treballat durant anys amb nens i això li ha fet tenir inquietud pel teatre. Actualment és dinamitzadora juvenil del Punt Jove de la Massana. The Teen Project va estrenar ahir l’obra Avui no i aquesta tarda tornen a fer la representació al Teatre de les Fontetes.
Sofia Martins, Directora d''Avui no'
Quin és el tema principal de l’obra?
El temps i com ens afecta a cadascun de manera individual. Una mateixa persona pot percebre el temps de diferents maneres al llarg de la vida, i per plasmar aquestes idees hem personificat el temps en un actor.
Quins valors heu treballat a través del teatre?
Sobretot la constància, un tema complicat de gestionar quan els actors són joves. És un projecte de cocreació en el qual tots aporten les seves idees; al final les persones que hi estan implicades expressen a través de les arts escèniques els valors que ells volen.
A quina reflexió vol que arribin els espectadors després de veure l’obra?
Volem que la persona que vingui a veure’ns es plantegi si s’està deixant portar pel dia a dia o està gaudint realment del seu temps de la millor manera possible.
Com ha estat dirigir l’obra?
Esgotador, ho hem fet en temps rècord, quatre mesos, i la veritat és que el cansament es nota. Tots són adults i treballen; llavors hem hagut de fer assajos nocturns. També ha estat gratificant, l’assaig general va anar molt bé.
Amb quines dificultats s’ha trobat?
La falta de temps per poder gestionar l’espectacle millor. El grup és molt maco, a vegades amb altres equips es formen dinàmiques que no acompanyen la productivitat, però en aquest cas ha sigut superfluid. A més, cansa molt pel que fa a creació, assaig i implicació, tant física com emocional.
Quines capacitats artístiques desenvolupen els actors?
El fet de crear el teu propi personatge és una oportunitat. A vegades pot ser un reflex de les seves pròpies vivències i d’altres volen descobrir com serien si no fossin la persona que són i tinguessin altres característiques, llavors és una vivència molt personal. És molt interessant veure com evolucionen des de l’inici fins al final.
A Andorra s’aposta prou pel teatre?
La gent es queixa que mai hi ha res, però tampoc busquen les opcions. En general hi ha ofertes interessants, però no sempre es coneixen, hi ha bastanta desinformació. En el pla econòmic s’aposta molt poc pel teatre.
Llavors el país hauria d’invertir més en teatre?
Sens dubte. Això no treu que personalment estic molt contenta com a treballadora del comú de la Massana, no tinc cap queixa. The Teen Project sempre ha necessitat més inversió i en l’àmbit comunal n’hem tingut.