Jordi Díaz
“A Andorra hi ha una dictadura musical”
És tècnic del SUM però fa 15 anys va decidir muntar el grup Komanem amb uns quants amics per poder dedicar hores a la música. Dissabte podrem gaudir de les cançons del primer i el segon àlbum a l’Auditori Nacional a les 21.30 hores.
Jordi Díaz, Baixista i veu principal de Komanem
Com es va formar el grup Komanem?
El 2006 vaig coincidir amb un company i vam començar a quedar per fer música. El seu pare ens va ajudar a muntar el tema del grup i vam aconseguir anar a tocar una cançó de Sopa de Cabra a la sala Àngel Blau. Amb el temps ens vam acabar ajuntant uns quants i vam crear la banda.
Sempre heu fet rock català?
Vam començar tocant versions de Sopa de Cabra i Lax’n’Busto, però amb els anys vam anar fent un repertori propi amb els nostres temes de rock català, que és l’estil que més defineix les nostres cançons.
Com és que toqueu més a Catalunya que al país?
Trobem que aquí hi ha una dictadura musical, els que estan al capdamunt són quatre i entre ells s’ho maneguen i sempre són els mateixos. Estem en un segon pla perquè creiem que hi ha molt favoritisme. Nosaltres defensem la varietat musical.
Quin membre del grup compon les cançons?
El procés de composició el faig jo, però a l’estudi fem la part rítmica i melòdica entre tots.
En què es basa quan escriu?
En vivències personals o a vegades també m’invento batalletes. M’agrada molt tirar pel tema medieval amb princeses, castells i dracs.
Quin ha estat el vostre millor concert?
En vam fer un al costat de Manresa el 2008. El pavelló era enorme i era la festa major i vam pensar que no vindria gent perquè ningú ens coneixia, però tothom va respondre molt bé i el recinte es va omplir.
Hi haurà nou disc pròximament?
Sí, la idea és treure’l aquest 2024. Quan passi el concert de dissabte ens tornarem a tancar al local per continuar endavant amb els nous temes. Tenim previst que siguin deu cançons i hi haurà cançons potents amb l’evolució musical del grup: del rock al rock dur amb matisos de folklore.
Quan va començar li feia vergonya tocar davant del públic?
Sí, i actualment també. Abans de sortir a l’escenari em poso molt nerviós i en la primera cançó ho passo malament. Després, a mesura que anem avançant, ja em vaig relaxant.
Amb quin instrument va començar a tocar i per què?
El baix és el meu instrument, soc raro perquè ningú vol tocar el baix, la gent no entén que canti perquè normalment ho fa el que toca la guitarra, però a mi em va bé fer les dues coses. Tinc la gran sort de tenir dos molt bons guitarristes i això m’ajuda enormement a afinar la veu i a seguir amb la lletra.