“És una passada, els nens són els teus mestres”

Quan va descobrir que l’art era la seva passió?

De petita, quan anava al mercat i veia art em quedava bocabadada. Fins i tot algun dia em vaig perdre pel fet de quedar-me tanta estona concentrada amb els quadres de la gent. Els pares ja sabien que m’havien d’esperar.

Sempre treballa sobre el mateix suport, l’art mural?

Anteriorment, feia art mural, però ara vull anar cap al llenç i sortir d’aquest format perquè també comporta passar molt fred. És cert que se n’aprèn moltíssim, però alhora és un desgast energètic molt gran.

Llavors, deixarà l’art mural totalment de costat?

Em centraré primer de tot en formats més petits i en algun moment, quan ja tingui encarat què és el que vull expressar, potser sí que torno a la paret, perquè ja la conec, però ara em vull retrobar amb un format més reduït.

Què és l’art expressiu?

Vull deixar molt clar que no soc terapeuta, i per això els meus tallers són d’art expressiu, perquè utilitzo la part expressiva de l’art, sense tècnica. El vessant més significatiu per canalitzar les emocions. L’art per si mateix ja inclou una part terapèutica.

En què consisteixen els tallers?

Són per a qualsevol persona que hagi experimentat o no amb l’art plàstic. Proposo dinàmiques i aquestes fan que les persones connectin amb si mateixes i trobin un moment de concentració d’anar cap a dins per escoltar-se i expressar tot allò que senten cap a fora, alliberar emocions de càrregues que portem normalment i que no ens donem el permís d’expressar.

Hi ha alguna tècnica concreta o cadascú dibuixa el que vol?

Tothom va amb el que porta de casa, jo puc aconsellar alguna cosa si algú em demana ajuda, però normalment és un treball que surt de l’expressió innata de cada persona i sense judici.

Quin ‘feedback’ rep de la gent que hi participa?

Normalment, entren amb por i a l’expectativa, perquè no saben què és ni què faran, i se’ls nota a la cara que estan tensos i apagats, en canvi, quan marxen brillen, com si haguessin tret capes i capes, i això és amb el que em quedo, em reconforta.

Com és fer de professora de plàstica per a nens?

És una passada, ells són els teus mestres. Quan veig que treuen de si mateixos dibuixos que per la seva edat són al·lucinants, m’adono que estic acompanyant persones a trobar el seu propi llenguatge artístic des de molt petites.