Antoni Vidal
“A Escaldes som incapaços de perdre una tradició”
Va treballar en un comerç d’electricitat i sempre li ha interessat el teatre. No tenia experiència com a subhastador, però ha acabat fent-ne en la tradició centenària dels Encants d’Escaldes-Engordany. Ja fa més de deu anys que en fa i avui hi torna.
Antoni Vidal
Com es va convertir en subhastador?
Em sento molt integrat en les causes benèfiques. Quan em van suggerir si els volia presentar no ho vaig dubtar, els vaig dir que comptessin amb mi.
Què li ha aportat?
Molta gent em ve a veure. L’altre dia, per exemple, dues persones em van comentar a veure si els toca el número que van comprar. És el reconeixement a una feina i és agradable.
Com ha de ser un subhastador?
S’ha d’intentar recaptar el màxim possible de diners per ajudar persones necessitades. Has de procurar ser molt honest i no afavorir ningú. Si l’oferta d’una persona és superior a la d’una altra, encara que sigui amiga teva, no la pots afavorir, has de ser noble.
Com recorda el primer any?
Amb molts nervis perquè t’has de posar davant d’un grup de persones. Quan actuava tenia nervis i el cuquet de si ho faria bé o faria el ridícul, però de mica en mica et vas superant. Si alguna cosa surt malament, crec que ara tinc taules per poder-me’n escapar.
Es posa nerviós ara?
No, ja no. Quan t’atanses als 84 anys l’experiència t’ensenya moltes coses.
Ha canviat la tradició amb els anys?
Les persones que ho feien abans m’imagino que no havien fet teatre. Potser he aportat la variant de recitar un poema o cantar una cançó.
El teatre l’ha ajudat?
Et dona confiança. En estar sobre un escenari veus el públic i això et va avesant. Aquí estàs enmig d’una plaça tot envoltat de persones i si tens experiència d’haver-ne fet, ho suportes millor.
Té preparada alguna sorpresa enguany?
Conec un senyor de fa molts anys, que és a la residència Salita, que ha fet un poema. M’agradaria que la gent fos conscient que aquesta persona va escriure un poema sobre la vall del Madriu justificant per què la Unesco l’ha protegida. Segurament el llegiré.
Què significa la tradició per als escaldencs?
Va ser un gran encert que s’iniciés perquè, malauradament, hi havia persones amb necessitats i se les ajudava. Actualment, es continua fent el mateix, canalitzat per Càritas.
És una tradició de molts anys.
La nostra parròquia és molt solidària, molt. A part, una vegada instaurada una tradició som incapaços de perdre-la, com amb el Pessebre vivent, que és una tradició de poble.