Albert Naudín
“'Canigó' no és un projecte comercial, és de país”
Reconeix ser un amant de la muntanya, posant-la al centre de les seves creacions cinematogràfiques. El director considera que els cims són cultura, paisatge i literatura. A ‘Canigó 1883’ fa difusió de la cultura local que alberga el país, que “fa la gent que hi viu”.
Albert Naudín, Director i guionista
Nascut a Barcelona, però ‘Maleïda’ i ‘Canigó’ estan gravades al Pirineu. D’on ve aquest interès?
Cert, actualment visc a Collbató i la meva productora també es troba aquí. Però la meva família tenia una casa a Tírvia, al Pallars Sobirà, i des de ben petit he fet rutes pel Pirineu. El mateix que va recórrer Jacint Verdaguer, descrit a Canigó.
És muntanyenc, alpinista i productor de cinema. Com ho enllaça?
L’any 2000, arran de les expedicions que fèiem arreu del món, vaig començar a fer fotografia d’alta muntanya, fins a arribar a fer el que jo anomeno cinema de muntanya. Més tard, el 2012, m’adono del poder que té la imatge en moviment, canvio la fotografia pel vídeo i fundo la meva productora, FilmExplora Produccions.
D’on sorgeix ‘Canigó 1883’ i l’interès per Verdaguer?
El 2016 llegeixo Maleïda, de Bernat Gasull, guionista de Canigó 1883, i sento una connexió forta amb la figura de Jacint Verdaguer en adonar-me que aquest home contemporani estava fent el que a mi m’apassiona, documentar les muntanyes i la seva cultura.
Com ha estat finançar part del projecte amb Verkami?
Canigó no és un projecte comercial, és de país. Verkami té un valor molt important i no és l’econòmic, que representa un 20%, sinó que implica la gent i volíem beure del testimoni col·lectiu que habita el país.
Verdaguer va culminar la travessa a Andorra. Per què?
Ell volia acabar-la al Canigó i per qüestions meteorològiques la culmina al port d’Envalira. A Canigó volem mostrar l’interès per les valls del Principat per part del poeta.
I la documentació?
Andorra està molt ben documentada sobre el passatge de Jacint Verdaguer pel territori i en Bernat Gasull ha fet una gran tasca amb les transcripcions i la llibreta original del poeta. A més de comptar amb autèntics verdaguerians com l’Àlvar Valls i en Jordi Pasques, d’Organyà.
Amb quin cant es queda de ‘Canigó’?
Amb el cant quart, perquè són els versos que descriuen els Pirineus del Canigó a la Maleïda, passant per Andorra.
La muntanya ens transforma, amb quin cim s’identifica?
(Riu) M’ho poses complicat. Em quedo amb la Pica d’Estats perquè hi pujava de petit i perquè també la va fer Verdaguer en la travessa pel Canigó.
Té alguna història al tinter?
Un viatge de l’estiu passat al Tadjikistan.