“He plasmat situacions que he viscut per ajudar la gent”

Quant temps fa que escriu?

Molt, sempre m’ha agradat. Quan era petita m’agradava escriure contes i històries, coses de ficció. Vaig començar la meva feina a Instagram, on relatava contes per anar a dormir, incloent-hi una part de psicologia.

Per què va decidir relatar aquest llibre?

És quelcom que ja tenia pensat des de fa molts anys, però van contactar amb mi des de l’editorial Molino i la Miriam, l’editora, em va proposar d’escriure un llibre amb la temàtica dels contes que ella havia vist a Instagram i vaig pensar: “Endavant, és el moment d’enlairar-se.”

Com es va quedar després que hi contactessin directament des de l’editorial?

Sincerament, em va fer molta il·lusió. Suposo que m’havien vist per les xarxes socials i els va agradar la meva feina.

Quins són els temes principals que tracta?

Està enfocat al perfil de nena bona, les persones que són complaents, que normalment fan el que s’espera d’elles, que no posen límits perquè els fa por perdre vincles, una mica aquest perfil.

S’ha sentit representada en algunes de les situacions que explica?

Sí, sempre que escrius deixes una mica de tu i són coses amb què m’he sentit identificada, i al final les he plasmat per ajudar la gent. A part de situacions personals, també hi ha històries de les persones que he acompanyat a la consulta de manera molt difusa perquè ningú se senti assenyalat. És un conglomerat d’aquests perfils.

Com inclou la psicologia?

També parlo una mica del que pot haver-hi de fons darrere d’aquests episodis, centrant-me principalment en la psicologia, que és el mitjà que m’ajuda a interpretar-ho.

Què li diria a una persona que passa per això?

Que faci psicoteràpia per aprendre a connectar amb el seu món intern i donar veu a les seves necessitats, que sempre han quedat en un segon pla per prioritzar els desitjos dels altres.

Quina part del seu procés d’escriptura ha estat el més difícil?

El principi, perquè em feia pànic equivocar-me i al final ho relatava tot molt tècnicament. Vaig veure que m’allunyava d’escriure en un llenguatge proper i finalment ho vaig esborrar tot i vaig tornar a començar.

Quin seria el lector ideal?

Qui es llegeixi la part del davant i la sinopsi i pensi: “Soc jo”, perquè es vegi totalment reflectit amb el que hi ha narrat.