“Tenim uns professionals d'oncologia excepcionals”

Com va començar tot?

La meva mare i la meva tieta materna van tenir càncer de pit. I la meva ginecòloga em va recomanar fer-me una exploració un dia al mes. Al cap d’un temps em vaig notar un nòdul al pit i després d’una mamografia, d’una ecografia i d’una biòpsia, em van detectar un carcinoma de mama.

Què es va notar?

Un nòdul al pit. Cada dia u del mes em feia una exploració i tot just fa un any em vaig notar el bony i vaig pensar “això marxarà, no passa res”, però al març encara me’l notava i ja amb una mica de molèstia al palpar-lo.

Què va sentir després del diagnòstic?

Tens por, però no penses en tu en aquells moments, sinó en els que estimes, que són els que rebran la notícia i et sap greu. Et canvia la vida, però no tens temps de reaccionar, perquè el que vols és que et donin solucions i de seguida te les donen. Aquesta malaltia sempre la sents de lluny, de gent que coneixes, i mai penses que et pot tocar a tu.

Com es va quedar la seva família quan els va comunicar que tenia càncer de pit?

Es van quedar parats i els va saber molt greu que m’hagués tocat a mi, sobretot als meus pares, que són grans i pensen per què no ens ha passat això a nosaltres.

Com va ser el tractament?

Vaig fer cinc mesos de quimioteràpia que era un cop cada 15 dies, i em va afectar el sistema digestiu. Després em van operar i vaig fer 15 sessions de radioteràpia a Barcelona. I per acabar, he de fer encara nou mesos d’immunoteràpia, ja en vaig fer tres i em falta acabar-ho, perquè en total és un any de tractament.

Quina va ser la seva reacció quan li van dir que radiològicament parlant el càncer havia desaparegut?

Vaig sentir un descans immens i molta alegria. Quan et diuen que s’ha reduït, ja és un gran què. Val a dir que un malalt de càncer és per tota la vida.

Què és el primer que va fer?

Vaig començar a saltar i a comunicar la notícia a tots els meus éssers estimats, volia que ho sabessin els que m’estimen.

Què diria a tots els professionals que l’han ajudat?

Gràcies, gràcies i gràcies. Hi ha moments que han sigut tan bons que no els oblidaré mai, com per exemple el dia que vaig acabar la quimioteràpia. El tracte de tots és immillorable, des de la persona que et rep a la ginecòloga, les infermeres, les auxiliars i els oncòlegs. Tenim uns professionals d’oncologia excepcionals, mai no et sents sol, t’acompanyen durant tot el procés i sempre amb molt d’efecte.