“Si el teu lloc al món està acotat, pots ser lliure?”

‘Neu a la porta’ i ‘Ull de gat, ull de bou’ són dues nouvelles que prenen com a punt de partida una situació del cicle narratiu ‘Temps obert’, de Manuel de Pedrolo. Quina proposta va fer-li l’editorial, Comanegra?

La proposta era molt interessant perquè el marge de maniobra era total. Era l’oportunitat de fer el que volgués a partir d’unes poques directrius. El vincle amb la novel·la de Pedrolo el podia fer anar a la meva manera.

Quina relació hi ha entre les dues novel·les que ha escrit?

Són independents entre elles i per entrar-hi no cal haver llegit el volum de Pedrolo. L’únic requisit que em van fer els editors és que partissin d’un conflicte present en la novel·la de Pedrolo i que el resolguessin d’una manera diferent per generar una nova història.

Els textos centren l’atenció en la dona del protagonista de ‘Temps obert’, el Daniel Bastida.

El Daniel Bastida és el protagonista que, amb vides diferents, es repeteix en el cicle de nou novel·les de Pedrolo. El punt de partida és la caiguda d’un edifici mal construït de què Bastida és el promotor, narrat a Des d’uns ulls de dona. Jo vaig decidir que l’edifici no cauria, que Bastida no fugiria de Barcelona per no haver-se d’enfrontar a la justícia i que esdevindria un dels empresaris més adinerats i poderosos dels anys 60 a Catalunya. Aleshores vaig fixar-me en la dona del Bastida, la Teresa. En la primera novel·la Bastida no s’adona que la Teresa té un amant i, en la segona, sí. Aquest descobriment canvia radicalment el destí de la Teresa. Situar una dona en l’Espanya de l’època, on l’adulteri estava castigat per la llei, m’ha permès parlar de fins a quin punt ella té poder de decisió sobre la seva vida. Si el teu lloc al món està acotat, pots ser lliure? Haver d’acceptar uns convencionalismes socials força estrets és el preu que la Teresa ha de pagar a canvi d’una vida de luxes. La qüestió de la llibertat és el tema central de les novel·les.

On l’ha portat, aquesta reflexió?

M’he plantejat què passaria si poguéssim fer tabula rasa, començar de zero. Com seria la societat si els éssers humans no tinguéssim més condicionants que la nostra constitució natural? Tenint en compte, només, com hem estat fets per la natura, quines són les nostres necessitats com a humans.

Què és el que l’ha fet gaudir més d’aquest exercici literari?

Escrivint aquestes novel·les he trobat molt interessant la idea de com un petit canvi, una petita variació, ens pot canviar totalment la vida.