Sandra Cano
“La família ha de ser forta per poder ajudar als malalts”
Activista social de 49 anys. Opina que tota la comunitat hauria de fer un esforç per no jutjar ni famílies ni malalts que estiguin passant per un problema de salut mental. És voluntària en temes relacionats amb persones en risc d’exclusió social i nens.
Com va sorgir la idea de crear l’associació?
Un conjunt de famílies vam detectar que hi havia un problema relacionat amb la salut mental que ens tocava directament o indirectament. Vam decidir crear una associació per poder defensar les famílies i per reivindicar els problemes i donar-los veu en matèria de salut mental en joves i adolescents.
Per què és necessària?
Perquè hi ha moltes famílies que estan soles i no saben per on han d’anar. Quan tu tens un familiar amb un problema de salut mental, l’estigma pesa molt i es viu molt en secret, i tenir acompanyament és molt important.
Quin consell doneu a les famílies?
Les famílies han de ser fortes i demanar ajuda per poder donar suport als malalts amb problemes de salut mental. Cal que s’empoderin.
On creu que sorgeix el problema dels adolescents?
Cada vegada comencen amb una edat més jove i nosaltres creiem que és per un tema de pressió social, perquè tots han de ser els més guapos, els més simpàtics i han d’entrar dins d’un grup, i no tots arriben a estar integrats de la manera que els agradaria. A més, per la crisi global que estem vivint hi ha un problema de fractura social.
Quins casos teniu a l’associació?
A l’associació tenim molts casos diferents: hi ha nens que tenen problemes de trastorns alimentaris, d’altres que han patit assetjament escolar i alguns han experimentat abusos. Hi ha factors que són ambientals i d’altres que són externs a ells, perquè algú els ha fet alguna cosa.
Creu que la pandèmia ha afectat molt els joves?
Donem la culpa a la pandèmia, però ja fa temps que ha passat i els problemes continuen sorgint molt. La meva opinió és que el fet d’estar confinats amb els nostres fills ha fet que veiéssim els problemes que tenen perquè abans no n’érem conscients.
A quina edat solen necessitar ajuda?
Tenim casos des dels 9 anys fins als 26. En casos d’assetjament escolar hem tingut un noi de 9 anys, i això s’ha de treballar molt perquè quan ets tan petit i et passa una cosa tan traumàtica la pots arrossegar tota la vida.
D’on ve la seva vocació per tractar amb nens?
Quan veus que hi ha un problema, si vols que la cosa canviï t’hi has d’implicar i has de formar part des d’un esperit molt constructiu. Vaig voler fer aquest pas.