“L'esquí és un esport mental i amb moltes coses en joc”

Obridor a la Copa del Món, com va anar?

Va ser increïble. Tot i les nevades, els treballadors van fer una feina excel·lent, i va ser una passada. Realment va ser una gran experiència.

No era la primera vegada que ho feia.

Sí, ja havia esquiat l’any passat, però és cert que amb una pista amb tant gel i amb un mur així, encara no ho havia fet. Estic encantat d’aquesta nova oportunitat, i tot va anar molt bé.

Com és això de compartir moments amb les millors del món?

És una passada, perquè tens al costat les estrelles que després veus a la televisió.

Suposo que un somni de futur és ser a la Copa del Món, però com a corredor.

I tant. Ara soc jove, però és un objectiu de futur que a tots ens agradaria. Però ara he d’anar millorant, i tant de bo pugui arribar a aquest nivell.

Andorra va demostrar una altra vegada que pot organitzar curses com els millors.

I tant, estic molt orgullós del país i que puguem fer esdeveniments així. Cada any, i sigui amb les condicions que sigui, deixem les pistes perfectes.

Ja mereixem un Mundial, no?

Per descomptat, el Mundial, i qualsevol altra cosa que pugui venir. No era tan evident tirar les curses endavant veient les condicions, i potser un altre país no ho hauria pogut fer, i tots els països van felicitar l’organització.

Des de quan esquia?

Vaig començar amb tres anys, i he anat passant les diferents categories, ara a l’EEBE, i assolint els objectius per poder passar a l’equip nacional.

És el gran objectiu?

Sí, seria un gran somni. I ja després seguir fent passes per arribar al que hem dit abans, a estar amb els millors competint com fa Joan Verdú.

Veure els resultats que fa ell o Moreno els motiva?

I tant. Cada cop tenim a més gent allà davant, i és una motivació. Es veu que s’estan fent bé les coses i creiem en el projecte i en nosaltres mateixos.

Quin balanç fa del que porta de temporada?

Després d’unes primeres curses complicades vaig poder agafar ritme, i ara estem assolint els objectius.

En 15 anys esquiant també hi ha hagut d’haver molts sacrificis.

I tant, com en qualsevol esport. És un esport mental i amb moltes coses en joc. Cada any tens una mica més d’experiència, t’hi acostumes i les coses van sortint millor.