Manuel Sans
“Quan morim l'existència perdura en una altra dimensió”
Cap de servei de cirurgia general i de l’aparell digestiu a l’hospital universitari de Bellvitge, i professor associat de cirurgia a la UB. Avui a les 20.30 farà una conferència al Centre de Congressos d’Andorra que porta per títol ‘Som realment immortals?
Hi ha vida després de la mort?
Totalment, tinc proves científiques que em demostren que després de la mort la nostra existència perdura, evidentment amb una altra dimensió energètica, ja que la consciència que perdura és bidimensional.
Què queda de nosaltres quan perdem la vida?
Quan morim desapareix totalment el nostre cos, però la nostra supraconsciència té una continuïtat a fora del cos, és eterna.
Què són les experiències properes a la mort?
Són fenòmens transcendents que no explica el mètode científic, sinó que són manifestacions de la supraconsciència. No només hi ha les experiències properes a la mort, sinó que hi ha un altre conjunt de fenòmens transcendents que estan relacionats directament amb la supraconsciència: telepatia, clarividència i precognició, entre d’altres.
Quines evidències científiques n’hi ha?
Els neuroradiòlegs han fet una ressonància magnètica funcional a malalts que han tingut una experiència propera a la mort. Es va veure que quan expliquen l’experiència s’activa el lòbul frontal, això vol dir que el que explicaven era lògic.
Ha tractat amb pacients que han viscut experiències properes a la mort?
Sí, he viscut diversos malalts, com per exemple una malalta jove que va tenir un greu accident de circulació i va entrar en parada cardiorespiratòria. La vam atendre molt ràpidament i, quan va tornar a la vida, ens va dir com va veure que el seu cos era allà i com jo li feia un massatge. Volia comunicar-ho però no podia, llavors em va tocar i es va adonar que va passar a través meu.
Li ha canviat la vida després de conèixer aquestes teories?
Lògicament, això per mi va ser un impacte important a la meva vida, d’un materialisme exacerbat que té el cirurgià vaig veure que hi ha una part anímica important transcendent, i això ha influït molt en el tracte amb els meus malalts i en la meva concepció existencial.
Com a metge, quins consells aporta als seus pacients?
En el moment en què estic tractant un malalt no li puc començar a explicar aquestes coses, no ho entendran. Els ajudo al màxim que la transició de la vida a la mort sigui el millor possible i puguin evitar l’angoixa, el dolor i l’ansietat.
Com afronta vostè la mort?
No em fa gens de por, el que no toleraré i és el que faig amb els meus malalts és patir. Avui dia patir és un dolor estèril.