“La música amplifica les impressions de les pintures”

Havia participat mai en un projecte com aquest?

No. He fet música per audiovisual, ara estic fent música per teatre i també n’he fet per teatre improvisat, però això no, i n’he gaudit molt, la veritat.

Es pot musicalitzar l’art?

I tant. Estic a favor de la interdisciplinarietat de les arts i crec que les persones que gaudeixen de l’art els ha de portar a un altre nivell. Si afegeixes música a l’art pictòric, crec que es pot arribar a un altre nivell de percepció i pot despertar més interès en el públic.

Què hi aporta la música?

Amplifica les impressions que et puguin generar les pintures. I en aquest cas encara més, perquè és música creada expressament per a cada quadre. Se’n podien haver triat d’altres, però mai serà el mateix generar una música concreta per a aquell quadre.

Influeix en la percepció?

Absolutament, però no hi estem acostumats. Imagina la diferència de veure una pel·lícula amb una banda sonora i una altra sense. La música potser fa un 50% de la festa, i amb l’art pictòric pot ser igual.

Però no n’hi sol haver als museus.

No, i potser per això hi ha tan poca gent. No crec que sigui perquè l’art dels museus sigui dolent o no interessant.

La música juga un paper fonamental en tot?

Sí. De fet, anem a tot arreu amb ella. Amb els mòbils pots posar la que vulguis i escoltar-la en qualsevol activitat. Una cosa maca de l’exposició és que la pots mirar sense música, però jo crec que la música hi suma, tant en general com concretament en aquest cas.

No ha de ser fàcil, plasmar amb música el que transmet un quadre.

Per mi això no és difícil. Flueixo i connecto molt amb l’obra. Ara estic amb una banda sonora de teatre, i hi ha feina d’aportar idees i tenir una connexió per fer una música concreta amb una estructura i una sonoritat, però aquesta connexió la trobo ràpidament.

Com va ser el procés creatiu?

Ha estat molt important el rol de la Pilar Giró. Em va semblar molt encertada la seva visió com a comissària, perquè segons com es faci potser no ajuda gaire. Primer em vaig inspirar molt visualment, potser més amb el títol. Després, un cop analitzades les obres, vaig investigar el context.

Quines emocions vol que s’emporti el visitant?

Em sento com un amplificador auditiu de les pintures. No vull ni més ni menys del que volien els artistes que han pintat els quadres.