“La gent ha d'empatitzar més amb la salut mental”

Per què ha decidit fer aquesta exposició?

M’ho van proposar des de l’Espai Jovent i vaig pensar que era una bona idea per fer arribar un missatge a la gent que pateix i no és conscient. Tothom pot tenir problemes de salut mental i la gent ha d’empatitzar més amb aquests aspectes.

Quins?

Depressió, problemes alimenticis, l’exigència...

Com ha creat les imatges digitals?

Amb l’Ipad i un programa de dibuix. A cada imatge represento una sensació diferent, com poden ser, la por, l’angoixa, la tristesa, l’euforia.

Que sentiran els espectadors quan visitin l’exposició?

Podran experimentar en primera persona la visió que té del seu cos una persona que pateix el trastorn de la dismòrfia corporal. És bastant xocant la sensació que es viu, sobretot per la gent que no sap el que és.

Quin és el missatge que vol fer arribar a la gent?

Vull visibilitzar els problemes de salut mental que poden acabar derivant en coses més greus, com per exemple, la dismòrfia corporal, un trastorn mental en què no es pot deixar de pensar en un o més defectes personals.

Quin creu que és el sector que més pateix la dismòrfia?

Joves de 12 a 16 anys. Les noies es veuen més afectades per aquest trastorn i trobo que els nois que ho pateixen es refugien molt en l’esport, suposo que els fa sentir millor amb ells mateixos, així que fan bé.

Vostè pateix el trastorn de la dismòrfia, com se sent?

No m’estimo a mi mateixa, i d’aquí em ve el problema. Sento odi cap a mi perque hi ha coses que vull canviar i no puc, no son només aspectes físics que tenen una solució més fàcil sino també aspectes de la personalitat. Tot i així, m’he adonat que la gent m’estima i em recolza.

Quin creu que ha estat el desencadenant per patir el trastorn?

Moltes coses, és un got que es va emplenant de diverses situacions. Una situació familiar en la qual els rols no estan ben definits, no tenir a gent que m’acompanyi i la pressió a l’escola. L’entorn en general no m’ha ajudat i en ocasions m’he sentit sola.

Com li posa solució?

Tinc la sort d’anar al psicòleg un cop per setmana i també assisteixo a la psiquiatra però no amb tanta freqüència. Els amics i la parella també m’ajuden molt en el procés. El ballet, tocar el baix, dibuixar i escriure son altres activitats que pràctico habitualment i em van molt bé.