Emili Yepes Ríos

“Els millors ambaixadors que tenim són els clients”

És director de l’hotel Diplomatic. Va estudiar hostaleria al Lycée Comte de Foix, a Barcelona i a Suïssa. Fa un temps va viure set anys a Madagascar, on va obrir dos hotels i un restaurant.

Emili Yepes Ríos, President de l'Skål Club d'AndorraFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per què neix l’Skål Club?

Va iniciar-se l’any 1982 a Andorra amb una quarantena de socis aproximadament, justament per crear aquest networking i traspàs d’informació entre els diferents sectors del món relacionats amb el turisme.

Com valora el primer mes al càrrec?

Com unes muntanyes russes: moltes emocions i experiències noves que sempre aporten. També he tingut l’oportunitat de conèixer molta gent de tots els sectors.

El turisme de neu és un pilar de l’economia, què passarà si cada any neva menys?

És cert que pel que fa a inhibició podem estar en temps de menys neu. El que ens pot ajudar molt és l’evolució de la part tecnològica, per arribar a fer més neu a l’hivern i tenir unes pistes en condicions per poder explotar els dominis esquiables.

S’ha de diversificar més el sector?

Sí, independentment de la neu. El potencial que té el nostre país és impressionant i inesgotable, hem de potenciar altres activitats.

Quina proposta aporta?

Tot es basa en la comunicació i des de l’associació ens agradaria que tothom entengués que els millors ambaixadors que tenim són els mateixos clients que rebem. Si els donem un servei de qualitat i els acollim bé, ells mateixos ens faran de comercials.

S’hauria de fer una planificació sostenible del turisme?

Tots busquem sostenibilitat amb major o menor mesura, però hem d’anar cap a una sostenibilitat en tots els àmbits.

Creu que seria una bona opció que el turisme fos més exclusiu?

Seria l’ideal i és el que tots volem. Soc hoteler i m’encantaria poder posar un preu mitjà. Ara bé, hem de diferenciar les temporades, i en aquest sentit no podem tenir una mateixa tarifa en un mes de maig, perquè la demanda és menor, que en un mes de febrer, quan la demanda és major.

Fins a quin punt és sostenible la massificació turística?

La massificació la tenim quant al nombre d’habitants. No podem assumir com a país créixer 4.000 persones l’any. Primer ens hauríem d’endreçar nosaltres i veure què volem i cap a on volem anar.

Com veu Andorra d’aquí a 20 anys en matèria mediambiental?

Hem de ser tan autosuficients com sigui possible per no dependre dels països veïns. Andorra sempre s’ha adaptat als nous temps, potser no a la velocitat desitjada, però hem tirat endavant.

tracking