JM Martin Kala
“El moment d'inspiració és la llibertat creativa més gran”
L’artista encampadà presenta demà a l’Institucional la seva obra Cabòries, Les meves… escultures i pintures, un recull de 16 obres i set escultures amb tocs de Miró i banyats en la seva estima per la natura, a la qual referma la voluntat de deixar en bon llegat.
“Cabòries, les meves… escultures i pintures”. Quines són, les seves cabòries?
Per descobrir-les s’ha de venir a visitar l’exposició (riu). Les meves cabòries és la meva imaginació, és la meva visió de la natura, del color, de tot el que ens envolta, i això ho transmeto quan m’agafa la inspiració. Ja sigui tant en l’escultura com la pintura.
Quina importància té en la seva vida la natura?
La importància és el respecte cap a ella i deixar un llegat que s’està malmetent. D’aquesta idea també ve el nom de la meva instal·lació, que es diu un Moment per parar i reflexionar. Faig una instal·lació amb una crida a conservar les muntanyes, lluny de les línies d’alta tensió, de més telecadires, més teleesquís, més pistes... Intentar deixar un llegat net i polit.
Situa la pintura i l’escultura en el mateix pes dins seu?
A veure, jo em trobo molt còmode amb els tres volums, perquè em permet treballar la meva imaginació des de tota la meva vida. I estic còmode amb les dues disciplines. No tinc una passió per sobre de l’altra.
Què pot esperar algú que vagi a l’exposició?
Algú que no em conegui trobarà unes reminiscències mironianes i molta extracció. L’extracció és una tècnica que es troba a les coves prehistòriques del cromanyó o a les catedrals amb aquelles floritures... L’extracció ha acompanyat a la humanitat des de sempre. També trobarà les últimes sèries que he fet que són més naturals i que intenten ser més realistes, cosa que a mi personalment no m’agrada.
Per què?
No m’hi trobo còmode, estant-me quatre dies pintant una fulla ni un arbre, amb tot el respecte als impressionistes, els realistes i els paisatgistes. Jo em trobo còmode deixant volar la imaginació, com he fet des de temps immemorials.
Quan comença a pintar i esculpir, vostè?
Jo he pintat i fet escultures tota la vida. He recuperat fotos de quan tenia 13 o 14 anys en les quals ja pintava. Vaig fer una formació només d’un curs a l’escola d’art de l’Ajuntament de Barcelona, perquè estava estudiant peritatge industrial i com que em robava molt temps, no vaig poder continuar amb el curs. Tota la meva vida ho he fet. Vaig fer un parèntesi perquè tinc dos fills i la vida s’ha de pagar.
Què és l’art per vostè?
L’art et dona una llibertat que cap cosa més et pot donar, entenent que la llibertat en si no existeix. Poder pintar, escriure, cantar ... El moment d’inspiració és la llibertat creativa més gran que hi ha.