“Calia una llei de recerca per evitar ser un 'paradís biològic'”

Què entenem per control de la investigació científica?

Consisteix a garantir que la recerca que es du a terme al final sigui beneficiosa per a tothom. Per exemple, una investigació pot estar molt ben plantejada, però com sabem que el resultat no serà una arma biològica? Per això és important establir eines de control.

Quins són aquests mecanismes?

Molts països disposen d’una sèrie de normes, lleis i reglaments al respecte: què s’ha de controlar i què no i qui pot fer-ho. I dic “molts països”, perquè prop de la meitat de països del món no tenen aquests instruments.

Què tenen en compte els comitès d’ètica a l’hora d’autoritzar una investigació?

En primer lloc, una qüestió bàsica, que és que no es perjudiqui els voluntaris o les persones que participen en un determinat estudi. Però a banda d’això hi ha altres qüestions més difícils de controlar.

Per exemple?

Una de molt important: que es respecti la integritat de la investigació. En altres paraules, que no es facin trampes. I això és difícil de supervisar perquè, qui vol fer trampes, ja s’ocupa de prendre precaucions perquè no l’enxampin. En relació amb això hi ha un tercer aspecte que cal controlar, que és d’on provenen i com es mouen els diners que serveixen per finançar una investigació.

Quines eines té Andorra per controlar la recerca?

Fa uns anys hi havia la comissió d’ètica de l’hospital, però més tard va decidir-se que el paraigua havia de ser una mica més ampli, i fa dos anys es va crear la Comissió d’Ètica de la Investigació Nacional. És la que supervisa la major part dels treballs científics d’Andorra.

Paral·lelament, es va aprovar la Llei de recerca i innovació biomèdica. Què implica?

Impulsar aquesta llei era fonamental perquè Andorra deixés d’estar en un buit legal quant a investigació, i homologar-se amb els països de l’entorn.

Calia una seguretat jurídica.

Sí, perquè no tenir aquesta eina ens podria haver convertit, utilitzant un símil amb el concepte de paradís fiscal, en un paradís biològic. És a dir, que hauria pogut venir gent aquí a fer coses que no hauria pogut fer en altres llocs.

Existeixen aquests ‘paradisos biològics’ als quals s’ha referit?

Ben segur que es continuen fabricant armes biològiques, i no precisament en països coneguts i laboratoris controlats. Una altra cosa, però, és que tots els països disposin de tecnologia o de mitjans per fer-ho.