Nina Rossell
“Em considero lliure i no vull encaixar en cap estereotip”
Artista laurediana que viu entre Andorra i París per la carrera musical. Acaba d’estrenar la cançó ‘Maladroite’, que va rodar a Andorra, ja que li feia molta il·lusió gravar al país. Li agrada molt el rap francès i la música urbana. A vegades escolta rap americà.
Nina Rossell, cantant
Com es titula el nou àlbum?
L’he titulat Rue des Enfers i estarà compost per vuit cançons.
Quins temes tracta?
Parlo de traïcions que he viscut en el món de la música, i també parlo d’amor, és un tema molt recurrent i sempre des d’un enfocament trist i melancòlic.
Per què es va voler dedicar a la música?
Ja des de petita tinc el record de quan estava al cotxe amb els pares que mirava per la finestra i m’imaginava que estava cantant. Sempre ha estat dins meu com una intuïció i un desig molt fort.
Com s’ha fet un lloc en aquest món?
He estat treballant amb molts equips. Artísticament, ha sigut un procés molt llarg perquè jo no coneixia París, i és una ciutat molt dura i gran. He conegut gent i he fet molts contactes, i ara finalment ja estic ben estructurada i envoltada.
Parli’m del seu primer àlbum.
El vaig treure fa dos anys i el vaig titular Mala. L’estil inclou una barreja de pop i urbà.
Què la inspira a l’hora de compondre les lletres?
Depèn molt del meu estat anímic en aquell moment. Sovint tinc un mood molt melancòlic perquè soc una persona molt nostàlgica. Faig cançons amb un toc trist i a vegades em costa sortir de la meva zona de confort.
Algun artista amb el qual vulgui col·laborar?
Just després de gravar l’àlbum vaig marxar al Marroc per fer una col·laboració amb Ouenza, un raper marroquí amb qui vaig gravar la cançó Coeur trop petit pour deux. També m’agradaria col·laborar amb algun artista espanyol.
Quins són els seus artistes preferits?
Em comparen molt sovint amb Mylène Farmer i m’encanta que em comparin amb aquesta cantant. M’agrada perquè té un costat molt místic, poètic i fragilitat en la seva veu. Tenim algun aspecte en comú.
Com es defineix com a artista?
Soc una barreja de moltes influències, tinc un costat molt pop, però també un altre urbà perquè escolto molt rap. La meva música té un toc melancòlic. Em considero molt lliure i no vull encaixar en cap estereotip. T’has d’escoltar a tu mateix i seguir la teva visió.
Com veu el panorama musical actual?
Si ets dona és molt complicat i en el món urbà encara més, perquè la música rap està molt associada als homes, malauradament. Durant la meva carrera m’he trobat amb comportaments masclistes.