“Ara importa més el videoclip que el missatge de la cançó”

Com va començar en el món de la música?

Vaig començar a aprendre a tocar amb una guitarra i un piano, soc autodidacte. Després em vaig barrejar amb diversos grups de música i quan vaig arribar a Andorra vam crear el grup Zipi-Zape amb un repertori molt ben fet i molts concerts a les espatlles.

Per què?

Gaudia moltíssim sent artista i quan vaig compondre la cançó de la meva àvia encara no n’era conscient. Més endavant vaig voler provar de dedicar-me només a la música, volia saber què era i no penedir-me d’aquest sentiment.

Quin ha estat el seu major desafiament com a artista?

Fer la primera cançó enregistrada amb una pista amb un CD, que va ser Mi cabeza desordenada. La meva primera cançó tenia ànima, que és molt difícil d’enregistrar i es va perdent amb el temps.

Per què es perd?

Per ser professional a vegades tens certs compressors que fan que siguis més correcte i a vegades això vol dir no ser directe ni sincer.

Com descriuria el seu estil musical?

Com a eclèctic, ja que no tinc un estil definit. El meu estil és el de la vida, depenent del que m’estigui passant tinc ganes de fer un gènere de música o un altre, he fet cançons amb estils molt diversos.

En què s’inspira a l’hora de compondre?

No sempre em baso en la mateixa cosa quan escric, no tinc una pauta, va en funció de com em sento. Et poso un exemple, una vegada em vaig inspirar en una notícia que vaig veure. Volien sacrificar un espanyol al corredor de la mort perquè havia fet quelcom i dubtaven de si allò era veritat o no, i vaig empatitzar amb la seva figura i va sortir una cançó que es diu Aire. A vegades rectifico frases si no s’ajusten al que vull fer.

Com es prepara per a un concert?

Em poso nerviós i em fa mal l’estómac. Quan alguna cosa altera la meva zona de confort se’m dispara el cortisol. Penso que he de confiar més en mi i les taules que tinc.

Quines són les seves cançons més personals?

Mi cabeza desordenada, ja que amb aquesta vaig sentir que madurava, Mantis religiosa, que és una cançó profunda d’amor que m’ha marcat, i El ritmo, que vaig fer per ajudar amb la malaltia de l’esclerosi múltiple.

Què opina sobre l’estat actual de la indústria musical?

Importa més el ritme i el videoclip que el missatge que es vol transmetre amb la cançó.