“Per crear, crec en la feina i una vida que la complementi”

Com va començar amb la música?

Amb els meus pares, ells són cantants i sempre he estat connectat amb l’art i la música. Des de petit he estat a prop dels escenaris. Amb 16 anys vaig començar al rap i des de llavors no m’he mogut de branca.

Va marxar al sud d’Espanya.

Vaig estar a Andalusia una temporada treballant amb Animals Crew i junts vam fer alguns concerts importants. Després vaig fer una aturada gran i fa uns 4 anys vaig tornar a Andorra i vaig reprendre la carrera, però feia 10 anys que no treia música.

Quin és l’estat del rap a Andorra?

Està evolucionant molt i hi ha molts estils diferents. M’ha encantat últimament reprendre les batalles de rap al país amb AD Battles. Veure els joves amb tantes ganes i fent lletres increïbles m’emplena molt. El panorama és molt millor que quan vaig començar.

El públic acompanya el panorama?

Cada cop hi ha més gent que escolta rap, però tot i així seguim a Andorra. Quan vaig començar ens donaven més suport des del sector públic i actuàvem a shows, concerts populars... Sempre que hi havia espectacles que comptaven amb la gent del país. Quan tenia 17 anys, el 2008, hi havia més ajuda per part de Cultura. Estaria molt bé recuperar-ho i sentir que ens donen suport.

Com ha evolucionat el gènere?

La gent no es para a escoltar les lletres, el que volen és ballar. Ara es mira la qualitat de la veu i del ritme, fet que entenc perquè la gent pot no tenir temps per fixar-se amb les lletres. La poesia del rap antic ha derivat més a fer un bon flow.

Amb qui voldria col·laborar?

Tinc la sort de col·laborar amb tothom qui vull. Per mi ElDasis 2909 és la nova generació, és un noi del 2000 que em mou el cor per la música i per les ganes que hi posa. Cero Millones és un altre pilar amb qui faig sempre música. Ell fa evolucionar el meu art. Jinete Bravo és un altre gran de la música.

Com és el seu procés creatiu?

No crec en la inspiració, crec en la feina i que la feina sense una vida que la complementi no serveix de res. Les meves cançons estan inspirades en la meva vida. Són sensacions que escric tal com les sento en aquell moment, i que després vaig desenvolupant.

Els temes que més l’inspiren?

El desamor. El meu pare sempre em diu que li agrada molt el que faig, però voldria que fes alguna cosa més alegre. M’inspira la melancolia.