Pepe Chisvert
“L'Església és la meva família arreu del món”
Té 58 anys i va néixer a València. Va estudiar teologia i va estar 15 anys a la Seu d’Urgell com a vicari a la catedral i professor a l’institut Joan Brudieu. Durant molts anys ha estat delegat episcopal de joventut i actualment, d’ensenyament.
Quan i per què va decidir que volia ser mossèn?
Vaig néixer al costat d’una escola salesiana de més de 2.000 alumnes en una parròquia amb molta activitat juvenil on es feien moltes activitats de caire social. Vaig créixer envoltat d’aquesta experiència positiva d’Església. Quan tenia prop de 24 anys vaig decidir fer un pas per anar a fer teologia i poder preparar-me per a l’ordenació sacerdotal.
El va influir algun familiar a voler prendre aquest camí?
No. Tot i això, la meva família sempre m’ha respectat i ha estat al meu costat acompanyant-me, escoltant-me i animant-me. Els pares sempre m’han donat molta llibertat des de petit per decidir l’itinerari vocacional de la meva vida.
Què li aporta aquesta feina?
Per a mi és una vocació de vida. És viure l’alegria de l’evangeli dia a dia, i això transforma, toca i és el que més felicitat m’aporta, i sentir-me un instrument en mans de Déu. Poder acompanyar les persones, escoltar-les i donar resposta a la vida de la comunitat.
Què destacaria del món de l’Església?
Em sento un enamorat de Déu i més enllà de les crítiques d’alguns sectors i de persones que realment critiquen sense conèixer, soc molt feliç. L’Església és la meva família i no aquí, a Andorra, sinó arreu del món, allà on vagis hi ha una comunitat que sempre t’acull. A través de la litúrgia fem present aquest amor de Déu enmig del nostre poble.
Quin és el seu objectiu a la parròquia laurediana?
El de l’Església universal, aquelles pautes i línies que ens marca també el Papa Francesc.
Quines són?
La fidelitat a l’Església oberta i acollidora que acompanya, escolta i ajuda a celebrar i viure la fe. També, a tocar el cor de les persones i sentir-nos un instrument en mans de Déu per poder transformar i fer d’aquest món nostre un món millor.
Quin tracte rep per part dels ciutadans de Sant Julià de Lòria?
Fa 13 anys que vaig arribar com a rector de la parròquia i sempre m’he sentit molt estimat pels lauredians. I humilment he intentat respondre a aquesta estimació que la gent m’ha donat.
Creu que els nens estan interessats en la religió?
Sí, nosaltres tenim molts nens a catequesi. I a la missa d’infants i joves sempre tenim l’església plena.
Què pensa de la gent atea?
Soc molt respectuós i m’agrada dialogar i compartir un bon cafè amb persones anticlericals, agnòstiques i atees.