Josep Puig
“Les caramelles les fa el poble, són de qui hi participa”
El també responsable de la Coral Casamanya fa més de vint anys que és al capdavant d’una de les tradicions musicals més arrelades a la parròquia. Amb la plaça Major com a punt de partida, les caramelles tornen avui a partir de les 12 del migdia.
Josep Puig
Ja ho tenen tot a punt?
Sí, com ja és tradició, començarem a les 12 del migdia a la plaça Major i després farem un recorregut per diferents indrets de la parròquia. I en finalitzar, hi haurà un dinar de germanor.
Quantes persones participen en les caramelles aquest any?
Serem uns 25 cantaires distribuïts en tres veus: sopranos, contralts i homes.
Quin repertori han preparat?
Un total de quatre cançons: la Cançó d’Andorra, d’Ortega-Monasterio, Bon dia, bon dia de Volker Gwinner, el Vals de caramelles de Guillem Benazet i l’himne andorrà.
On cal situar l’origen de les caramelles?
L’absència de documents escrits fa que no es conegui exactament, però alguns especialistes el situen al segle XVI en molts llocs de Catalunya. En tot cas, sempre han estat molt lligades a la Pasqua i a la primavera.
I a Andorra, quan apareixen?
En el cas d’Andorra, l’inici d’aquesta celebració té molt a veure amb la proximitat del territori català i la influència de la seva cultura. Les caramelles es comencen a sentir al Principat amb l’arribada dels refugiats catalans després de la Guerra Civil Espanyola i els migrants andorrans a Catalunya que tornen influenciats per les seves tradicions.
A Ordino, a més, la tradició està especialment arrelada.
Ho demostra el fet que la cistella que portem en l’actualitat per recollir els diners és centenària. Però és el 1958 que un mestre de l’Escola Francesa d’Ordino, Eduard Rossell, es fa càrrec i dona una embranzida important a les caramelles.
I després arriba el mestre Antoni Florit.
Sí, un músic vingut de Mallorca, que feia de mestre a l’Escola Espanyola a la parròquia i que va perpetuar les caramelles a partir del 1960. Fins i tot va arribar a fundar una petita orquestra, el Grup Artístic d’Ordino. Aquesta etapa va ser molt fructífera, tant pel que fa al nombre de caramellaires com per la creació de noves cançons.
I vostè, quan n’assumeix la direcció?
El 2001, després de dos anys en què van haver de venir grups de caramellaires de Granollers i Puigcerdà per malaltia i posterior defunció del mestre Florit. En aquesta etapa s’ha ampliat repertori gràcies a persones com la Lourdes Pons, i també es va fundar la Coral Casamanya, l’any 2005.
Fins a quin punt és important la implicació de la gent?
És fonamental, perquè les caramelles les fa el poble, són de qui hi participa. És un dia molt bonic, i s’han cantat caramelles amb fred, neu i pluja.