Marcelo Ponce
“Els argentins tenim l'opció de millorar com a residents”
Fa 12 anys que va arribar al país i es va dedicar a la fotografia, la construcció i la restauració. Va conèixer una andorrana, hi va acabar casat i es va quedar al Principat. Va estudiar màrqueting i actualment treballa al departament d’estadística de Govern.
Per què decideix venir a viure a Andorra?
Després de viure a molts països, entre ells els Estats Units, Uruguai i Escòcia, i tenir moltes feines, vaig trobar a Andorra la possibilitat de fer el que volia de manera professional i estable.
Per què impulsa Argentins a Andorra?
Quan vaig arribar a Andorra em vaig trobar que hi havia molts errors i manca d’informació en molts aspectes. A més, hi ha una part que és molt dura respecte als treballadors de temporada, ja que sofreixen maltractaments, abusos i tenen uns horaris indecents. Vaig crear l’associació per poder transmetre a algú aquestes inquietuds i buscar solucions.
Quants residents argentins hi ha al país?
L’última estadística que va donar l’Esther Molné del ministeri d’interior és de 3.570, aproximadament, entre residents actius, passius i reagrupaments, és a dir, amb permís de residència i treball.
I quants treballadors de temporada han vingut a l’hivern?
Uns 1.500, així que en total, ara mateix hi ha 5.000 argentins.
A tota la gent que arriba se li explica el problema que hi ha amb l’habitatge?
S’explica a una gran majoria però no a tots. És important informar-los que els pisos tenen uns preus molt elevats i que a més no trobaran lloc.
Hi ha prejudicis contra els argentins?
Sí, sobretot amb el tema dels pisos, per les condicions com els han deixat al marxar-ne, encara que no hagin sigut tots. Tot i això, tenim l’opció i la responsabilitat de millorar com a residents. També se’ns titlla de parlar molt i ser molt seductors. A part, hi ha punts positius, com per exemple l’atenció al client, una feina que ens agrada molt i en la qual destaquem.
Vostè està instal·lat al país. La seva família es va quedar a Argentina?
Sí, tota la família és a Tucumán, excepte el meu fill gran i la meva dona, que viuen aquí amb mi. El meu fill petit encara és allà, ja que a part d’anar a l’escola s’està curant d’una leucèmia que ja està en remissió, però ha de continuar un procés que porta uns anys més.
Com és la cura d’aquesta malaltia a Tucumán?
Doncs mira, Tucumán és la província més petita i pobre d’Argentina, però tenim un hospital magnífic, que és el de Garrahan, especialitzat en nens i adolescents. L’estructura del centre hospitalari és impressionant i, sobretot, la rapidesa amb què troben la solució, una gran diferència amb Europa.