Toni Calero
“Ara no hi ha paciència per jugar partides llargues”
Va estudiar el batxillerat científic. En acabar els estudis va treballar a la botiga d’Apple i va acabar sent el gerent de la botiga. Ara està a la secció d’entreteniment de l’FNAC i li encanta perquè es considera un friqui. Està envoltat de jocs i consoles tot el dia.
D’on li ve l’afició als jocs de taula?
De tant en tant, quan baixava a Barcelona a veure un amic i aprofitàvem per anar a botigues de jocs i vaig adonar-me que hi havia jocs de molts estils i bastant més interessants que el Monopoly. Llavors vaig començar a jugar al Catan, que és el que tothom aconsella, i a partir d’aquí he trobat jocs que m’agraden i no he parat d’investigar.
Els que més li agraden són els d’estratègia. Per què?
M’agrada aprendre a jugar i que es noti a l’hora de guanyar o portar millor la partida. Als de sort no es pot veure, ja que si tens males tirades o surten males cartes no guanyes.
Quines connexions personals s’estableixen en un joc?
Doncs aprofites per estar amb la família i els amics i, aquell moment en què estàs jugant, mantens i unifiques les relacions personals amb els que estimes.
Creu que s’està perdent aquesta tradició?
Sí, abans tothom coneixia un munt de jocs de cartes i actualment no és així. Fa anys sempre es quedava per jugar a jocs de taula amb els pares o els avis i avui en dia ja no es fa res de tot això. La gent a casa mira la televisió i Netflix. Hi ha moltes coses que s’estan perdent per la irrupció de la tecnologia.
Quin consell donaria a la gent perquè reprengui el costum?
Trobar jocs comuns que agradin a la gran majoria del grup. També, establir un dia a la setmana o al mes per jugar i relacionar-se. Això per començar, i després, si el grup vol, fer-ho més sovint, d’aquesta manera es pot anar reprenent la tradició.
Quins jocs existeixen al mercat?
Hi ha de tot, per jugar amb família, sol i amb duet. I de totes les tipologies possibles: competitius, d’agilitat mental, de construcció, d’altres per muntar, interactius, d’estratègia, etc.
Quins són els que més es venen?
Actualment, els que són fàcils d’aprendre i els que tenen una durada d’entre 10 i 15 minuts per partida. Com per exemple el Virus, Time’s Up i Código Secreto. Avui en dia sembla que tenim pressa per tot, i hi ha gent que no té paciència per fer partides llargues amb jocs que són més interessants.
Algun que recomani?
Las Ruinas Perdidas de Arnak, està molt bé perquè és fàcil i dinàmic; un per poder jugar sol i fins a quatre participants i més de pensar que es diu Revive, i un altre de més competitiu que s’anomena Root.