“Es parla dels valors de l'esport, però no s'acaben d'aplicar”

Com sorgeix el llibre?

Tinc dos fills molt esportistes. Em vaig passar moltes hores a la graderia i vaig veure que es repetia la violència i l’agressivitat que tenien pares vers l’entrenador, l’àrbitre o els jugadors. Vaig pensar en un llibre que ajudés els pares i els tècnics a viure-ho d’una manera diferent, amb més pau i tranquil·litat.

En què s’ha convertit l’esport infantil?

Malauradament, una cosa de lleure i oci s’ha convertit a fer diners. Les expectatives que tenen els pares i mares és que els fills facin el que ells no han fet i que els treguin de la misèria. Per a molts clubs és una activitat econòmica més.

Per què creu que ha passat?

No ho sé, suposo que hi ha molts motius. Crec que és una mica la degradació de la humanitat. Es parla molt dels valors de l’esport, però no s’acaben d’aplicar. Quan hi ha una agressió o un insult, l’àrbitre té les eines per fer-lo fora i això no s’aplica.

La societat és més competitiva?

Sí. En lloc d’aplicar els valors de la col·laboració anem a la competició. Hem de ser els millors i per fer-ho és igual que aixafem l’altre. He de tenir el millor cotxe o la millor casa, però com que ets en aquest bucle no ho veus. És una perversió i al final va en contra dels valors.

Com es crea un clima positiu a la grada?

Amb prevenció, educació i formació. Amb gestió emocional i amb autoconeixement. No és fàcil canviar aquesta dinàmica i creença de cridar a l’àrbitre i dir-li de tot perquè sempre s’ha fet. Per això proposo formacions als pares i als tècnics per crear el millor clima emocional.

Com es calmen els nervis?

Per ser millor futbolista cal jugar partits i entrenar. Per poder gestionar bé les emocions a la grada hem de fer entrenament. Si vull parlar anglès he d’anar a una acadèmia d’idiomes a aprendre’n perquè no neixo sabent-ne, igual amb la gestió de les emocions. Una vegada fet això podré gestionar-les.

I...

Quan un jugador de l’equip contrari dona una puntada al meu fill, en comptes de començar a cridar, paro. Això serveix, ajuda el meu fill. En una acció d’aquestes s’ha de parar un segon i després ja és una reacció més proactiva, però per això cal entrenament perquè la primera reacció que tenim és aixecar-nos de la cadira o insultar.

Quin ha de ser el paper dels pares?

Mirar el teu fill i gaudir-lo perquè està jugant a un esport que li encanta. I acompanyar-lo. En el moment que ell o ella està patint, treure’l d’aquell esport.