“La gràcia de l’humor escrit és allò que no dius”

De què tracta ‘L’home de la porteria’?

És la història de Josep Lluís Núñez, que va ser president del Barça des de l’any 1978 fins al 2000.

Per què va decidir escriure sobre ell?

Va ser un encàrrec de l’editorial Ara Llibres, ja que vaig ser el guionista de la docusèrie Núñez, que van fer per la plataforma 3Cat. Després de fer la sèrie m’havien quedat moltes coses per explicar que retrataven el personatge. El llibre pel seu propi format et permet un punt més de reflexió per aprofundir sobre la figura de Núñez.

Com va aconseguir Núñez sobreviure a la part fosca del poder?

Va ser 22 anys president del Barça i ho va fer majoritàriament bé. A més, intentava incidir sobre els mitjans de comunicació per tenir un control de la imatge que projectava. I també tenia una massa de votants molt fidel a qui s’encarregava de fidelitzar de diferents maneres.

Com va néixer la seva motivació per escriure guions d’humor?

Va haver-hi un moment de la meva professió en què em vaig adonar que se’m donava una mica millor ser guionista que publicista. No em plantejava ser guionista d’humor en un principi, però vaig veure que se’m donava més o menys bé, i a base d’anar practicant vaig aprendre.

Ha de mesurar molt les paraules quan escriu guions per als imitadors dels representants polítics?

Sí, i tant. Cada projecte té les seves característiques i limitacions. Avui en dia, i no és necessàriament dolent, has d’intentar projectar les conseqüències que poden tenir furgar sobre qualsevol cosa.

Què recomanaria a algú que escriu literatura però no s’atreveix a incloure l’humor?

Bàsicament per aprendre a fer servir l’humor hi ha dues coses essencials. Una és llegir molta literatura del món per veure com ho fa l’altra gent i després practicar, no té més.

Quin paper juga la imaginació del lector en l’humor escrit?

Molta, perquè moltes vegades la gràcia de l’humor escrit és allò que no dius, allò que acaba completant el lector al seu cervell.

Què prefereix, ‘Crackòvia’ o ‘Polònia’?

Doncs Polònia, perquè permet més diversitat de temes i una mica més d’acidesa de la crítica social, que és una de les funcions que té la sàtira. A Crackòvia m’ho he passat molt bé, però tenen més intenció i més fons els esquetxos de Polònia.