Ainhoa Fernández
“Wembley va ser la millor experiència de la meva vida”
Va formar part de l’equip arbitral que va dirigir el passat Anglaterra-Suècia al mític estadi londinenc (1-1), el primer partit del Preeuropeu femení. Ha participat també en partits de la Women’s Champions League i en altres cites internacionals.
Ainhoa Fernández, Àrbitre internacional
L’eufòria d’un dia així ha de costar de pair.
No m’ho esperava gens i va ser la millor experiència de la meva vida. Estic amb la inèrcia d’acabar d’assaborir-ho perquè molta gent em felicita i això fa que encara ho tingui bastant present. Ara bé, ja és passat, és un pas més i continuem endavant.
De Wembley a la Borda Mateu.
La meva lliga és l’andorrana, evidentment. D’acord que no és tan potent com l’espanyola, l’anglesa o la francesa, però tinc la sort de poder xiular a una màxima categoria masculina i això ja és molt important. La competició andorrana està creixent moltíssim, però, és clar, soc conscient que no tinc un partit a Wembley cada setmana.
Amb què es queda de tot el que va viure?
Amb l’ambient de l’estadi, des de l’escalfament fins que surts a la gespa. Quan surts a escalfar vas veient com es va omplint el recinte, veus a la millor portera del món davant teu [l’anglesa Mary Earps], mires a la graderia, veus les nenes com saluden les jugadores... Màgic!
I veure celebrar un gol d’Anglaterra en un estadi com Wembley.
Sí, sí! Una sensació brutal, quan van marcar les angleses i sentir tot l’estadi cridant. Encara se’m posa la pell de gallina.
No hi ha VAR a la primera fase del Preeuropeu femení.
No, no n’hi ha. Portàvem el rellotge de la tecnologia goal-line, que em va fer il·lusió, i va anar molt bé. Vaig tenir algunes situacions justetes i el primer que vaig fer al vestidor, com faig sempre, és comprovar les accions en el vídeo i, per sort, no em vaig equivocar.
El seu debut a la Champions femenina va haver d’esperar.
El desembre de l’any passat havia de ser la primera àrbitra andorrana a ser assistent en un partit de la Champions League femenina, però hi va haver aquell tiroteig a Praga. El partit es va jugar al gener amb el mateix equip arbitral de Wembley [Ivana Projkovska i Vjolca Izeiri, de Macedònia] i vaig poder debutar.
De partits de competició masculina també n’ha fet.
Amb Antoine Chiaramonti, sí. N’hem fet a Islàndia, de la Conference League, partits de sub-21 a Irlanda i Malta i l’amistós a Espanya i un altre de Youth League al camp del Ludogorets, a Bulgària.
Vostè és mecànica de motos.
És la meva feina principal i el meu cap a Pyrénees, el Joan, em posa moltes facilitats per poder-ho combinar. Si no fos per ell, sincerament, no estaria creixent tant en l’arbitratge.