Melània Vinyals
“De petita em vaig refugiar en els llibres”
Va estudiar Humanitats i Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Devora relats des que és petita i demà presenta el seu primer llibre, ‘Les aparences enganyen’, a la FNAC a les 19.00 hores. També és una apassionada de la moda.
Monday 15/4/2024, , , Entrevista amb {persons}, Foto: Fernando Galindo
De petita era una gran lectora?
Sí, potser pel fet de ser filla única. A més, mai he tingut un grup específic d’amics.
Llavors es refugiava en els llibres?
Totalment, han sigut una companyia molt fidel i la conseqüència lògica va ser escriure un llibre.
Quan va començar a escriure?
Amb sis anys ja vaig iniciar-me amb coses molt senzilles, com per exemple diaris personals. I llibres que es poguessin publicar ja a partir dels 15 anys. Normalment, històries enrevessades que inclouen amor i personatges femenins.
Quins són els seus referents literaris?
El meu llibre preferit és El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Marquez, així que ell és un referent. També m’enganxa molt Stephen King i m’agrada J. K. Rowling per la seva saga de Harry Potter.
Demà presenta ‘Les aparences enganyen’. De què tracta?
Va d’una família que té un poder adquisitiu molt alt. En el pla material ho tenen tot: roba bona, viatges i, per descomptat, no han de treballar. Tota la gent que els rodeja que no té aquesta capacitat econòmica els enveja. La ficció està ambientada a Andorra per una qüestió de coneixença, ja que no volia cometre errors geogràfics.
Tot és tan maco com sembla?
No, dins de la família hi ha molts drames. Com, per exemple, banyes i també maltractament psicològic i físic.
Com va ser el procés de creació?
Va ser com una jornada laboral, perquè em vaig imposar una rutina d’escriure durant sis hores al dia, quatre al matí i dues a la tarda. Vaig trigar només tres setmanes a acabar-lo i no em vaig inspirar en res concret, tot i que sempre hi ha traces del que llegim i escoltem.
Per què el gènere de la ficció?
Perquè puc escriure el relat a la meva manera i és més fàcil. Tinc el control de poder fer el que vulgui. En canvi, amb els assajos històrics o científics t’has de cenyir a la realitat.
I per què va decidir escriure el llibre?
No tenia res més a fer i vaig decidir escriure’l. Tinc ansietat i sempre he d’estar fent alguna cosa.
Quin llibre està llegint ara?
El pòstum de García Márquez, En agosto nos vemos. Quan l’escriptor va morir no tenia el llibre acabat, però els seus fills van decidir publicar-lo de totes maneres. No va tenir temps a escriure el final, però n’hi ha dos d’alternatius.